A les pel·lícules, a l'oficial que no ha complert el seu deure o s'ha comportat amb covardia se li arrenquen els galons davant de la tropa, formada al pati d'armes. Presidentorra, que aplega en una sola persona el no exercir de president de tots els catalans i el d'arronsar-se cada cop que n'ha tingut ocasió, no hauria de deixar de ser diputat pel simple mètode de retirar-li l'acta. D'això res. Hauria de pujar a la tribuna i allà, amb tots els diputats dempeus i repic de tambors, un jutge de pau -res d'alts magistrats, Presidentorra no mereix tal honor- vingut de qui sap quin poble remot, li arrencaria el llaç groc de la pitrera. Això sí que seria justícia. També li podria treure les ulleres, llençar-les a terra i trepitjar-les, que també ho he vist en alguna altra pel·lícula, aquesta no de militars sinó de Woody Allen, i té la seva gràcia. Potser m'ha vingut Allen al cap perquè els seus personatges patètics, ridículs, sempre covards i inútils, em recorden Presidentorra.

La rebequeria de no voler renunciar a ser diputat quan formalment ja ha deixat de ser-ho explica molt del caràcter d'aquest home que no servia ni per vendre assegurances i es va trobar al capdavant d'un govern. En lloc de marxar amb honor, que mira, no és que això canviés l'opinió que els catalans tenim d'ell però almenys ens estalviaria passar la vergonya aliena de veure'l fer el ridícul un cop més, es comporta de l'única manera que sap: negant la realitat. Presidentorra és com el marit abandonat que no accepta la seva situació i continua cridant que està casat. La seva exdona ha canviat el pany del pis, s'ha tornat a casar, té dos fills amb el seu nou espòs, no recorda ni la cara que tenia, fa cinc anys que ha cremat tots els seus records, li ha tret tot el que ha pogut amb el divorci, pregona sempre que té ocasió -i quan no en té, la busca- entre els amics comuns que al llit era un desastre, i ha posat el seu nom a la mascota de la nova família: un conill porquí. Però ell continua explicant a qui el vol escoltar -només TV3- que encara està legítimament casat.

I fa bé. Si des d'un inici el procés anava de negar la realitat i fer riure el personal, és bo que acabi de la mateixa manera en la figura del president que va ajudar a enterrar-lo. Pur Allen.