Fa més de 20 segles, el mite mesopotàmic de Guilgameix (o Gilgamesh) descrivia gràficament un diluvi en què les aigües, com si fossin els cossos sense vida d'incomptables libèl·lules, havien provocat una enorme inundació. El canvi climàtic està avui en boca de tothom, i els advertiments sobre els cataclismes que ens amenacen per terra, mar i aire, si no ens hi adaptem, són cada dia més freqüents. La manca d'una acció decidida dels poders públics, i també d'una modificació profunda en els nostres hàbits de consum, no permeten presagiar res de bo. Mentrestant, la mare natura ens va donant petits avisos. Fa pocs dies, amb el desbordament de rius i rieres a Girona. Òbviament, no podem prohibir a un riu que es desbordi, però com és possible que es permeti construir en llocs com els que s'han vist afectats recentment?
Si per a una cosa ha de servir la legislació és per prevenir problemes que tenen mala solució un cop que es plantegen. Qualsevol que hagi patit una inundació, sap com n'és, d'empipadora. Les lleis tracten d'evitar aquests humits ensurts, mitjançant l'ordenació del territori. La legislació sobre el sòl permet de qualificar determinades zones com a inundables, amb la conseqüència lògica d'intentar evitar i eliminar-hi les construccions i instal·lacions. La Llei del Pla Hidrològic Nacional, de l'any 2001, preveu que el Ministeri de Medi Ambient (o el seu equivalent, que seria ara el flamant Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic) promogui convenis amb les administracions per eliminar construccions i instal·lacions en el domini públic hidràulic i en zones inundables que impliquin un greu risc per a les persones i els béns. Que una zona es consideri inundable no n'afecta la titularitat, segons que preveu la Llei d'aigües del mateix any. El que la llei estableix a aquest respecte és que els usos de la zona inundable siguin limitats. Així, el Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, fixa una sèrie de limitacions sobre el que es pot i el que no es pot fer en una zona inundable.
Hi ha qui pensa que la redacció de la normativa és tan deficient que no pot garantir l'objectiu que es persegueix, que no és altre que assegurar, com s'ha dit, la seguretat de les persones i els béns. En efecte, per a les edificacions ja existents les administracions han de fomentar mesures de disminució de la vulnerabilitat i l'autoprotecció, d'acord amb la legislació sobre protecció civil (art. 14. bis. 3 del citat Reglament). També es preveu que cal evitar l'establiment de serveis o equipaments sensibles o infraestructures públiques essencials tals com hospitals, residències de persones grans o amb discapacitat, centres esportius, etc. Realment, llegint la regulació hom no pot deixar de pensar que són precisament instal·lacions d'aquest tipus les que s'han vist més afectades pel temporal Gloria. Només cal pensar en el barri de Sant Ponç. Hi ha molta feina per fer.
