La pujada per al 2020 d'un 5,5% del salari mínim interprofessional (SMI), que serà de 950 ? mensuals, ha desfermat una tempesta de llamps i trons entre els vigilants de l'ortodòxia econòmica. Les crítiques han estat ferotges: que atempta contra el dret fonamental al treball; que afecta per igual una gran empresa o una de petita i un poble que una gran ciutat; que el salari ha d'estar lligat a la productivitat; que portarà a la destrucció de llocs de treball i que estimularà l'economia submergida.

Entitats com Exceltur, lobby del turisme, associacions d'agricultors i ramaders, representants d'autònoms i altres sectors empresarials, han posat el crit al cel per augurar conseqüències nefastes en l'activitat econòmica.

Com s'explica aquesta fúria descomunal? Més encara quan és una mesura pactada entre el Govern central, la patronal CEOE i els sindicats CCOO i UGT. I que ha rebut el beneplàcit de Kristalina Georguieva, directora gerent del totpoderós Fons Monetari Internacional (FMI), organisme gens sospitós d'afavorir els interessos dels treballadors.

És culpa de la pujada de l'SMI la pèrdua durant l'any 2019 de 45.000 llocs de treball? Són dades fiables i contrastades?

Doncs no. És el resultat d'una estimació feta pels analistes del BBVA Research en un informe sobre la situació econòmica espanyola del primer trimestre de 2019.

Era una previsió del nivell d'ocupació per a l'any 2019, que sense l'augment salarial podria haver sigut superior entre una i quatre dècimes. Ni més ni menys!

En l'informe de la situació a Espanya del primer trimestre de 2020 es reitera que: « Las repercusiones del incremento del salario mínimo interprofesional (SMI) sobre el empleo continúan siendo limitadas. Los registros de 2019 muestran un comportamiento ligeramente menos favorable de la afiliación a la Seguridad Social entre los jóvenes, los ocupados en actividades de servicios que tradicionalmente tienen salarios bajos, como el comercio o la hostelería, y los residentes en Andalucía, Canarias, Extremadura y la Región de Murcia (pàgina 13)». És a dir, lleugers danys col·laterals.

Els mateixos analistes es curaven en salut anys enrere dient que « el aumento de los salarios mínimos tiene unos efectos negativos pero reducidos sobre el empleo y la pobreza, y positivos sobre la equidad, el consumo y la productividad» (BBVA/Research, article del 16 de desembre de 2016). Bé, una de freda i una de calenta.

Per tant, llevat de situacions puntuals en sectors com l'agrari en plena crisi, que no són atribuïbles a la pujada de l'SMI, el quid de la qüestió és com es reparteix el pastís entre salaris i beneficis. I l'SMI juga un paper destacat en l'àmbit de la distribució de la renda.