Quan escric aquestes línies, el dimarts al migdia, 428 persones han mort de l'epidèmia de coronavirus, iniciada i expandida des de la Xina. De moment, es parla d'una mortalitat del 2% aproximadament. La grip espanyola, batejada així perquè la nostra premsa no patia la censura militar dels combatents a la Primera Guerra Mundial, i podia informar dels malalts i els morts, va matar entre 40 i 100 milions de persones des del 1918.

Es calcula que van morir del 10 al 20% dels infectats. Per sort, l'epidèmia nascuda a l'Àsia no té aquesta virulència. Però tenim dades per reflexionar. Els orientals munten dos hospitals a Wuhan, a la velocitat que nosaltres organitzem una comissió d'investigació que investiga poc, i aclareix menys. Hi ha repatriacions de nacionals d'arreu del món, que sembla que tornin els bòxers. I els retornats es posen en quarentena, en una alerta mundial. En l'era de les fake news, tenim la paranoia servida: trobem racisme envers els asiàtics, denunciat per una campanya oportuna i progre. Tenim rumors com el de la sopa de rat-penat infectada, crítiques a la manca d'higiene dels mercats. O la dada que a Wuhan existeix una indústria química que treballa amb virus de malalties, per trobar possibles antídots.

Si es manipulen virus, poden existir errades de seguretat. És per això que hi ha tanta por entre les autoritats? L'hermetisme xinès multiplica la imaginació. És el país que més ha avançat en el control dels ciutadans. A on desapareixen els crítics del sistema. Tenim imatges d'un dron del Govern, enmig de l'estepa mongol, obligant una senyora gran que corria per allà sense mascareta, a ficar-se a casa per seguretat. Això ens recorda que aquest país tan industrial, que paralitza el comerç i tanca les indústries, posant en risc l'economia mundial per por i prevenció, és tant una dictadura com una potència econòmica. Tenim el Congrés del Mòbil a Barcelona del 24 al 27 de febrer, amb milers de xinesos convidats. I la por al contagi només augmentarà, si no trobem antídots de sentit comú, i dels altres, dels que es fabriquen als laboratoris. Ja saben que la ciència és capaç del millor, i del pitjor.