09 de febrer de 2020
09.02.2020

Productivitat i consum d'energia

09.02.2020 | 06:00

Aquests dies sentim parlar dels sacrificis que haurem de fer per realitzar la transició energètica. Josep Borrell ha fet broma del moviment dels joves tot dient que no es creu que facin sacrificis per compensar els miners polonesos si aquests acaben perdent la seva feina. La discussió sobre si per fer el camí cal decréixer és constant en tots els debats.

L'energia que necessita el nostre metabolisme per mantenir-se viu és relativament petita. Acabo de calcular que, a la meva edat i condició de pes i estatura, aquesta energia és de 1.626 kilocalories al dia, és a dir, 1,89 kWh. Com que mesuro en continu el moviment que faig des de fa uns anys sé que la meva despesa diària va de 2,44 kWh a 2,91 kWh, depenent de l'exercici que faig. Però si aquest càlcul el portem a la globalitat de la societat en la qual vivim, veurem que a aquest valor de supervivència li hem d'afegir l'energia del transport, la de la calefacció, la de la fabricació dels components que consumim, la de la construcció d'habitatges, carreteres, aeroports, escoles i hospitals... que en el meu cas em porta a tenir un consum total de prop de 81 kWh/dia. Això ens invita a veure que la diferència entre el consum actual de 81 kWh/dia i el mínim per sobreviure de 2,44 kWh/dia, és a dir, 78,5 kWh/dia és l'energia que faig servir per assolir el meu benestar.

Fa deu anys vaig anar a Egipte. En tornar em vaig dedicar a calcular la quantitat de gent que havien necessitat per construir la piràmide de Keops durant 20 anys, unes 86.000 persones. I em vaig preguntar quanta gent s'hauria necessitat després d'haver conegut la roda, les politges i les millores en organització del treball, veient que serien necessàries 9.000 persones per fer la mateixa feina. Encara vaig anar més lluny i em vaig proposar mirar la construcció de la piràmide amb tecnologia actual, amb 9 grues, sortint un número de 54 persones. La diferència entre les 86.000 persones de fa 4.500 anys i les 54 d'ara, és una mesura de la productivitat de la humanitat. Les 85.946 persones que es quedarien a l'atur han realitzat altres tasques de treball que han afavorit la humanitat, creant més treball, béns i serveis, cosa que ha permès assolir el benestar actual.

El primer salt productiu va ser el coneixement de la roda i la politja, amb un guany de 77.000 persones. Aquestes persones, que tenien un consum d'energia total de 16,3 kWh/dia. persona en temps dels egipcis, van passar a tenir un consum energètic de 36 kWh/dia/persona (el doble) en temps dels romans i abans de la revolució industrial. Però després de la revolució industrial aquest consum s'ha incrementat fins els 81 kWh/dia/persona que mesuro en la meva activitat diària. Això significa que el segon salt productiu en la construcció de la piràmide de Keops que va des de 9.000 persones fins les 54 que ara farien falta necessitaria un augment del consum d'energia des de 36 a 81 kWh/dia/persona, més del doble.

Tot això és per explicar que bona part del benestar actual el devem a l'ús indiscriminat d'energia. Serem capaços de reduir el consum sense perdre la part substancial del benestar? Es podria mantenir el benestar amb el consum dels romans, la societat agrícola per excel·lència? Podrem viure amb els mateixos hàbits de forma que l'energia que utilitzem sigui tota renovable?

La meva resposta sempre ha estat que primer cal disminuir el consum d'energia abans d'intentar transformar tota l'energia en renovable. Si anar en tren suposa emetre 7 vegades menys que anar en avió, és evident que cal fer el canvi. Si menjar vedella demana 7,5 vegades més emissions que menjar pollastre per igualtat de proteïna, o 70 vegades més que no pas menjar llegums, està clar que el camí és el de l'adaptació. Si retornar a la compra a granel, recórrer més distàncies a peu o en cotxe elèctric, genera menys emissions, benvingut camí. En general els nous corriols aporten més salut a l'individu i més eficiència a la indústria i als serveis.

La evolució de la societat humana s'ha basat en l'ús simple de l'energia, agafant la que es necessitava perquè n'hi havia i era abundant. El preu de l'energia no ha estat un impediment prou important per al seu ús, sobretot perquè la capacitat adquisitiva del consumidor anava millorant any a any i se li feia més fàcil adquirir energia.

La societat del coneixement actual permet fer-ne un ús més precís, emprant l'energia que es necessita de forma més racional, per exemple millorant l'eficiència d'un cotxe de combustió amb un 26% a la d'un cotxe elèctric amb el 80%. Però el canvi més important serà cultural, adaptant la vida a la nova situació flexible, ajustant consum, horaris i maneres de fer. I aquest canvi vindrà potenciat per mesures fiscals que ens faran prendre les decisions en el camí correcte.

Per tant, és per aquest costat que hauríem d'agafar el repte: adaptar el benestar social a una millora contínua que permeti més eficiència, el camí de la societat de l'abundància frugal. Abans del segle XX hi havia la societat frugal, que nosaltres hem convertit en excessiva i abusiva. Cal que només sigui abundant i es torni en precisa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook