13 de febrer de 2020
13.02.2020

I si torna la inversió? Estem preparats?

13.02.2020 | 00:09

Quan ja fa onze anys de l'esclat efectiu de la crisi, hi ha indicadors que ens assenyalen que alguna cosa està passant en el camp de la inversió privada. No és que la crisi hagi quedat enrere, perquè els efectes del que va passar entre el 2008 i el 2013 són demolidors, però hi ha un corrent de fons que potser no és evident però que no podem obviar.

Costa de veure quan ahir mateix el Govern espanyol rectificava les previsions de creixement per al 2020, com abans havia fet el Fons Monetari Internacional i quan l'atur es va incrementar el passat mes de gener. A més, les conseqüències dels deu anys de crisi es noten en una societat que ha quedat més tocada i dividida que mai i quan hi ha sectors que estan patint altres crisis paral·leles que poden ser fins i tot més letals que la pròpia crisi estructural. El petit comerç, per exemple, està patint de valent una competència ferotge i desigual de les grans plataformes de venda i les grans superfícies, que es multipliquen diàriament. I com aquest, altres sectors també tenen el seu particular viacrucis.

Però tot i això hi ha senyals que la inversió privada es torna a activar després d'anys de repòs. Es comença a percebre sobretot a les ciutats. No només han tornat les grues al nostre horitzó i, per tant, la construcció torna a reactivar-se després d'una ressaca durísssima. Hi ha altres tipus d'inversió, segurament més interessants, que d'una manera silenciosa ens mostren com la inversió privada es va movent. La rehabilitació d'edificis singulars s'ha activat. Ho podem veure a Girona però també a Figueres. Una rehabilitació pensada en negocis vinculats al turisme. Ja sigui com a equipaments hotelers, després de la frenada de fa una dècada, o bé com a equipaments comercials o apartaments turístics. Després de la ciutat de Girona sembla que el moviment d'apartaments turístics a la ciutat de Dalí també s'accelera. Però més enllà de les inversions d'allotjament comencen a veure's iniciatives de tot tipus: industrials, comercials, esportives, sanitàries amb un denominador comú: el capital privat.

Es torna a invertir o, si més no, sembla que hi ha ganes de fer-ho. En el cas de la Costa Brava ja ho hem pogut comprovar. Després de l'aturada temporal tornen els projectes urbanístics al poc que ens queda per construir al litoral.

La inversió en la trama urbana consolidada de les ciutats crec que beneficia a tothom però el consum de territori és un perill que coneixem de fa anys i que faríem bé d'evitar.

Un cop més el meu gran dubte és: estem preparats per si torna la inversió?

En el cas de la Costa Brava, ja hem vist com la societat civil estava més preparada que l'administració. I gràcies a Déu sembla que la cosa es comença a reconduir. Però i si tornen els macroprojectes energètics que ens poden continuar trinxant el territori? Macrogranges i parcs eòlics emmig d'entorns naturals únics, grans urbanitzacions interiors, macroinfraestructures, etc. És evident que no. Que tornarem als anys dos mil quan tot valia i tot es venia. I ens haurem de tornar a mobilitzar per evitar-ho. Estaria bé, quan encara hi som a temps, preveure com planifiquem el territori i com podem evitar els mals que tants cops hem fet en el passat.

Però també les ciutats. Estan preparades per rebre aquesta inversió? O s'anirà resolent a mesura que vagi sorgint? És molt important que les administracions s'avancin als esdeveniments i que siguin tan proactives com puguin per tal d'atraure una inversió que a més de rehabilitar espais en desús generi llocs de treball i oportunitats per a ciutadans.

Aquest, però, és un terreny on hi ha molt camp per córrer. En altres països, les ciutats més avançades tenen molt clar quin tipus d'inversió necessiten i fan esforços per anar-la a buscar. Ja sigui amb una agència pública dedicada a acompanyar aquelles empreses o privats que volen invertir en la ciutat o bé buscant inversions i projectes a l'exterior. No sé si a les nostres comarques això està gaire desenvolupat. Un exemple proper interessant és Viladecans & Co, un ens públic que no para de moure's i ha aconseguit molta inversió per al municipi del Baix Llobregat. Segur que podríem trobar molts altres exemples. O no.

La questió és que en un moment en què sembla que hi torna a haver moviment i poden sorgir noves oportunitats i propostes que ens poden beneficiar, és el moment de tenir clares dues coses: és important planificar més enllà del POUM i dels plans territorials per tal que la inversió i els projectes no ens agafin a contrapeu i cal iniciativa pública per atraure inversions als espais consolidats: trama urbana, ciutats i polígons poc utilitzats. Cal anticipar-se abans que sigui massa tard. Ja són massa els pedaços que hem fet i massa les oportunitats que hem deixat perdre. A veure.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook