Aquesta setmana s'han celebrat trenta anys de l'emissió de Bola de Drac. Les aventures televisades de Son Goku van provocar efectes col·laterals tan saludables com que Editorial Planeta s'atrevís a publicar, en català, els còmics d' Akira Toriyama, o que s'inaugurés el Saló del Manga de Barcelona.

Bola de Drac, és veritat, també va posar nerviós algun pes superpesant del peix al cove. Josep Antoni Duran i Lleida va recriminar a TV3 que l'emetés, perquè la considerava violenta. Era una opinió similar a la d' Antoni Comas, conseller de Benestar Social. Quan es va estrenar Shin-Chan, a tots dos els devien ingressar a la mateixa UCI.

En aquell moment, el 1995, aquests prohoms de CiU no feien res més que adaptar a casa nostra la dèria del «políticament correcte» que sacsejava els Estats Units, on grups molt conservadors (i molt dretans) es queixaven dels continguts ficcionals o dels suposats missatges que transmetien pel·lícules, obres de teatre, novel·les, còmics i dibuixos animats.

Com recorda J. Michael Straczynski, quan van estrenar la sèrie He-Man, psicòlegs infantils i grups de pressió la van acusar de violenta, alguns sermons dominicals la van titllar de prosatànica i, fins i tot, es van arribar a muntar tallers parentals per protegir la mainada de la malignitat que transmetia. Buf!

Desconec quins ninots emetrà TV3 en un futur pròxim, però segur que valdran la pena. I, tal com està el pati, segur que toparan amb polítics i gent amb ganes d'embullar la troca o, encara pitjor, amb jutges disposats a empaperar els qui reneguin de la fe en el sagrat monstre de l'espagueti volador.