No cremar el futur

M'explica l'operació que li ha tret del tot la tremolor d'una mà. Una neurocirurgia en fase avançada d'experimentació que pot millorar la qualitat de vida de les persones amb tremolors essencials. D'aquí a un any es farà la segona intervenció per treure la tremolor de l'altra mà. Una tremolor que li era invalidant. Anem a altres temes de conversa. En retinc dos. Sosté que en els primers anys de l'autonomia política el govern de la Generalitat va acceptar moltes competències sense valorar amb prou precisió el cost econòmic. Una operativa de treball on primer corríem a aconseguir el poder polític i després ja es lliuraria la batallà pel finançament. Creu que això està en la base del malestar pel fort dèficit que ha provocat la gestió, les tensions que han portat a la revindicació d'un concert econòmic i el següent pas cap a l'increment del suport a l'independentisme. Fa autocrítica d'un peix al cove que no va valorar prou el manteniment dels nous serveis. Em sembla una hipòtesi raonable en l'inventari de l'autocrítica que també ens hem de fer. Sobre les eleccions municipals que li van impedir continuar un segon mandat com a alcalde, considera molt rellevant el vot dels nous catalans del segle XXI que han fet que Catalunya passi en pocs anys de sis a set milions i mig. Repassem col·lectius de nous catalans. Els que han tingut més incidència política han estat els llatinoamericans. Penso en Gerardo Pisarello a la llista d' Ada Colau, en Ana Surra a les llistes d'Esquerra, en com d'important és fer una política de Catalunya un sol poble -ara que es commemora el centenari del naixement de Josep Benet- i com la participació política s'ha d'obrir als col·lectius que han fet créixer la demografia.

Pressupostos?

Em sembla que el Govern estatal no vol presentar el projecte de pressupostos fins que no s'hagin celebrat eleccions catalanes, perquè sostenen que no els presentaran fins que no tinguin assegurada una majoria parlamentària. I el que ha de firmar el decret de convocatòria d'eleccions a Catalunya ara sembla que no té pressa, tot i que ha anunciat que la confiança dintre el govern està trencada. Conclusió, mentre discuteixen què és primer, si l'ou o la gallina, pot molt ben ser que el Govern espanyol treballi uns mesos més amb pressupostos prorrogats i presenti ja els pressupostos pel 2021, quan sembla ja segur que s'hauran celebrat eleccions catalanes. Una estratègia pausada per no cremar el futur.

Amin Maalouf

En Joaquim Llimona em va recomanar l'últim llibre d' Amin Maalouf. Ha estat la lectura dels últims dies i al seu torn també el recomano vivament. Aquí ens trobem amb el Maalouf assagista que amb gran vivesa i amb unes pàgines plenes de vida viscuda i testimonis familiars, ens fan entendre per què el món ha passat de l'arquitectura de les seguretats i la certesa després de la Segona Guerra Mundial a un món amb la brúixola desnortada. Ens explica el perquè i comença fent-ho descrivint la transformació del món àrab. Les pàgines dedicades als seus records d'infantesa i els de la seva família a Egipte són la descripció d'un paradís que es va incendiar. Fa temps que no trobava un llibre de geopolítica tan amè que hom aprèn i ni pensa que té un llibre amb tesis acompanyades d'episodis viscuts.

El País de Demà

Presentació de la plataforma de pensament El País de Demà a Figueres. M'hi acosto. L'acte ha estat magníficament organitzat per l' Oriol Puig Bordas. Hem estat una mica més de tres hores parlant, escoltant-nos, sobre maneres de fer un país millor, que aprofita totes les seves oportunitats, que no renuncia a res en la seva ambició nacional però que surt del bucle de l'autojustificació sense esmena de la tardor del 2017. Una cosa és opinar i l'altre és tenir coneixement, experiència i criteri. Si ha funcionat la reflexió d'El País de Demà és perquè s'ha allunyat d'aquest assemblearisme tuitaire on tothom s'atreveix a opinar del que sap i del que no sap i ha anat a buscar una diagnosi i unes propostes de futur entre experts que al seu torn s'han sotmès a la refutació d'altres experts. Com diu l' Antoni Garrell, no ens podem permetre més cremar el futur amb l'enboirament actual. El dia 7 de març El País de Demà discutirà quina és la millor manera per a què el treball de dos anys de reflexió tingui translació en el bon govern del país.

Eleccions a Israel

Eleccions a Israel el 3 de març, les terceres en un any. Els dos blocs no han aconseguit desempatar perquè la dreta no religiosa propugnava una gran coalició sense Benjamin Netanyahu. Les properes eleccions tornen a presentar un empat quasi idèntic. Unes quartes eleccions semblen impossibles... els tribunals actuaran en els càrrecs penals sòlids presentats pel fiscal general contra el primer ministre Netanyahu. Benny Gantz, líder del bloc d'oposició té opcions de ser el proper primer ministre d'aquest país que continua fort i puixant econòmicament tot i viure en una llarga provisionalitat política. Israel ha dedicat un any a cremar el seu dutur institucional. No s'ho pot tornar a permetre.