Contestació a la Sra. Francesca Garcia
Àlex Gilabert director-gerent de TEISA
En atenció a la carta de la Sra. Francesca Garcia del dissabte 8 de febrer, en què exposava que el bus de les 8.10 de la cruïlla de Bonmatí a Girona arribava habitualment tard i, un dia en concret 20 minuts després de l'horari, voldria explicar que des del passat mes de setembre s'ha incrementat el servei entre Anglès i Girona (i viceversa), i han quedat fixes en horari reforços que eren esporàdics o en funció de l'ocupació de l'autocar.
Actualment, des de la cruïlla de Bonmatí cap a Girona hi ha servei a les 6.55, 7.00, 7.45, 8.10, 8.25, 9.10... En cas que el servei d'Olot (el que passa a les 8.10 i arriba a Girona a les 8.45) circuli ple, el següent passa 15 minuts després (fet que segurament és el que vostè descriu) i arriba a Girona a les 9.00.
Per tant, no és que el servei circulés tard, sinó que era el servei següent. Existeix també un servei a les 7.45 que arriba a les 8.10 a Girona. Cordialment, TEISA.
Núvols grisos a la nostra pagesia
Lluís Torner i Callicó Girona
La nostra pagesia ha tornat a entrar a la fase de manifestacions i protestes, ha tornat a treure els tractors als carrers. Els números no els surten, n'hi ha que no en fan ni per sufragar el cost de l'elaboració dels seus respectius productes, tenint en compte els preus que els paguen alguns dels compradors, especialment les grans empreses; que a més no tenen comparació al preu final que paguem el públic quan anem a comprar.
Per si això no fos poc, també han de competir amb els productes importats, d'aquells països on la mà d'obra és més barata i el poden vendre a millor preu, que és un altre motiu, que caldria tenir en compte.
Cal afegir-hi que els ajuts que reben de l'Estat cada vegada són més minsos i el que els venia de la Comunitat Econòmica Europea també ha anat disminuint progressivament.
Això fa que, actualment, per un costat, hi hagi pagesos que van malvivint i altres que es veuen obligats a plegar. Llavors, no és estrany que bona part del jovent no vulgui seguir la tasca dels pares i a mesura que aquests desapareixen es vagin veient tantes masies tancades, amb els seus terrenys erms. Tot plegat fa que hi hagi pobles, la primera riquesa dels quals era l'agricultura, que van quedant buits de contingut.
Mentrestant, si estem parlant de les mesures que cal adoptar per lluitar contra el canvi climàtic, n'és una d'important protegir l'agricultura en lloc de limitar-nos a veure com els terrenys van quedant buits, i es van degradant.
Per tant, ni que sigui mirant-ho egoistament, no pensem que protegint l'agricultura, en tots els seus vessants, no solament beneficiem els pagesos, sinó que protegim la biodiversitat natural, i amb ella un element necessari per al manteniment del clima atmosfèric.
No som pagesos, i no sabem si ens hem sabut explicar prou bé, però, com a mínim, manifestem el nostre parer.
