Ja l'hem tingut aquí, com cada any, la tan esperada gala dels Oscars. Ens l'anuncien a bombo i platerets, uns dies abans, perquè no ens passi desapercebut el rutilant esdeveniment. El sistema d'estrelles hollywoodenques en ple exhibeix les seves millors gales per enlluernar-nos i anunciar-nos els noms dels guardonats amb la daurada estatueta. Eufòrics, pugen a l'escenari amb gran expectació dels assistents, i sota els focus encegadors treuen del pap un discurs, de vegades amb una xuleta tremolosa o, potser, impostada improvisació. No poden faltar els agraïments, però no acaba aquí la cosa. Perquè sembla ja un costum que els guardonats s'adrecin al món que els mira amb algun missatge més transcendent; sense deturar-se en els tecnicismes del món cinematogràfic, que a ningú interessen en una nit com aquesta, sinó depassant-los per assolir cotes intel·lectuals de vol no pas gallinaci.

D'una banda, cal entendre la temptació de dir-hi la teva en un escenari tan sumptuós. Amb totes les càmeres pendents, i tant de glamur que resulta embriagador, qui es podria resistir a esplaiar-se sobre el primer que a un li passi pel cap, estatueta en mà? Biològicament no hi ha qui es resisteixi al subidón. Encara més, l'oscarització suposa una excel·lent ocasió per cridar l'atenció sobre algun tema de l'agenda cool, que els faci caure'ns simpàtics i si es pot denunciar l' establishment, millor. De manera directa o indirecta, acaben assabentant-se de la bona nova no només els cinèfils empedreïts, sinó moltes altres persones que s'entrebanquen, tal vegada de manera casual o inevitable, amb el titular en qüestió. Així doncs, hem de valorar en el seu just terme que els membres de l' star system ens regalin les seves saberudes reflexions i ens facin millors persones, que per a això precisament existeixen tant el cinema com la televisió i tothom té dret a opinar.

Perquè els premiats no s'han expressat encara prou en les seves pel·lícules, on potser els constrenyia el guió. I també convé admetre que seleccionem els millors perquè ens alliçonin sobre allò que els vingui en gana, que l'estatueta equival a una càtedra. Haver-la clavat amb una interpretació fílmica, igual que guanyar una competició de futbol o d'altra mena, dona noves ales a qui potser ja les tenia en un altre àmbit, per pedestre que fos. És així com Joaquin Phoenix, el flamant premiat pel seu rol de Joker, ens interpel·la des de l'escenari: «Creiem -diu visiblement afectat, i és que la cosa no és per menys- tenir dret a inseminar una vaca i prendre-li la seva cria». És cert que la legislació sovint no té prou en compte la protecció dels animals. Sovint girem l'esquena al patiment innecessari de les bèsties en la indústria de l'alimentació. La sortida de to pot, doncs, malgrat tot, contribuir a fer visible un problema que ens sol passar desapercebut. Interpretació notable, aquesta darrera, que mereixeria un premi a part.