28 de febrer de 2020
28.02.2020

Han quedat de tornar a quedar

28.02.2020 | 00:27

Mentre el virus de la histèria salta fronteres per infectar economies i ens posa davant la disjuntiva de tancar-nos tots a casa o acceptar que la vida és risc (amb força probabilitats que acceptem la primera opció), dimecres a la tarda es va reunir la taula dels setze, tot i que només van ser quinze. En plena febre pel microbi asiàtic, que tot i l'origen no és groc sinó verd com els marcians, Pablo Iglesias va cometre la vulgaritat d'absentar-se per unes avorrides angines. La resta es va asseure a banda i banda de la taula allargassada mentre a Madrid ressonaven els brams de la caverna i se celebrava la mostra d'enginy de Pablo Casado quan va dir que el ministre Salvador Illa Roca és a la taula pels seus cognoms. Si a un conseller de la Generalitat se li acut fer atribucions polítiques, bones o dolentes, a partir dels cognoms d'algú altre, el PP el llança als cocodrils. Això sense comptar que el cognom més freqüent a Catalunya és Garcia. Casado s'agrada tant que perd la mesura; somriu satisfet després de dir que Espanya naufraga.

La taula es va constituir sense ordre del dia i va acabar amb un comunicat tou que manté les portes obertes. Les parts cerquen objectius diferents, però això és normal; en altre cas no caldria tot el muntatge. És més greu no coincidir en el punt de partida. Si a les preguntes «on som ara» i «com hem arribat fins aquí» se'ls donen respostes diferents, serà complicat posar-se d'acord en els camins a emprendre. Però els socialistes de Pedro Sánchez –sobretot la vicepresidenta Carmen Calvo– opinen que el problema es redueix als nombrosos greuges acumulats a partir de la sentència de l'Estatut i parlen de negociar la forma de revertir-los, mentre que Torra i els seus parteixen del mandat de l'1 d'octubre i volen tractar de la seva implementació. Però ni l'independentisme s'enxiquirà fins als percentatges anteriors al 2010, ni els qui es consideren mandataris del referèndum tenen força per imposar la comanda. Són dos aspectes essencials de la resposta a la pregunta «on som ara?», però acceptar-los pot semblar una renúncia, i la imminència (elàstica) d'unes eleccions al Parlament no és el millor escenari per als rampells de sinceritat. En tot cas, sigui abans o sigui després, amb unes paraules o unes altres, l'acceptació de la realitat és una condició indispensable perquè la taula sigui fructífera, per molt que el «no ens aixecarem» de Torra sigui prou significatiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit