Vam començar aquest any 2020 amb la configuració d'un govern de l'estat nou, i amb la mateixa ministra responsable de les competències centrals de Turisme, tornada a ser escollida pel president Pedro Sánchez. En aquesta nova etapa, sense la provisionalitat d'estar «en funcions» com va ser durant molts mesos, a la titular de la cartera ministerial li toca fer front a un horitzó bastant diferent del que poc més de dotze anys abans es va plantejar l'Administració Turística de l'Estat quan va donar forma i establir el Pla del Turisme Espanyol Horitzó 2020. Un pla que va néixer i anava lligat a un altre: el Pla 2008-2012, que el va desenvolupar.

L'any final d'aquell exercici de formulació estratègica enfocat al 2020 ja és aquí. Es va redactar al 2007, pocs mesos abans de l'esclat de la crisi financera mundial que tan greus conseqüències va tenir a Espanya i els altres països qualificats com a «porcs» («PIGS» en anglès amb les inicials de Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya).

Abans d'aquella crisi, algunes de les tendències que els seus redactors van escriure negre sobre blanc s'han complert. Però unes altres no. La crisi pot servir d'explicació en alguns casos, i potser fins i tot de justificació en altres. Es deia, per exemple, que «la nova configuració de la Unió Europea portarà amb si un mercat major i més integrat que impulsarà el creixement». Ningú, quan es van fixar els objectius de l'Horitzó 2020 podia imaginar-se el Brexit, amb la sortida del Regne Unit de la Gran Bretanya respecte d'aquest mercat «major» de llavors. I el britànic és un dels dos emissors decisius per al sector receptor de sol i platja de la majoria de destinacions europees.

Tampoc ningú podia intuir ni imaginar que es produiria la caiguda i desaparició d'un dels dos grans TT.OO. mundials, Thomas Cook, fonamental per a alguns de les destinacions de costa i urbanes.

Menys encara es va intuir que el que llavors simplement es va considerar una tendència respecte dels temes mediambientals «de la qual -es deia- s'ocuparien més els mitjans de comunicació i els consumidors» anava a convertir-se en l'ara batejada com «emergència climàtica» i en una prioritat política de la majoria de governs de tot el món excepte el de l'Índia -sobretot- i els d'altres països emergents. I ara és tanta la preocupació com perquè Pedro Sánchez hagi creat una vicepresidència de nou encuny en el nou govern espanyol.

Els temps han canviat i l'entorn actual molt més del que es va preveure a l'Horitzó 2020. Cal esperar, doncs, que en el nou govern espanyol hi hagi més coordinació sobre temes turístics entre els ara més nombrosos ministeris que la poca que hi ha hagut en el passat. I em permeto afegir que espero i desitjo que si a Madrid prenen la decisió de preparar un nou pla per establir un nou horitzó a mig i llarg termini la feina la facin funcionaris de Turisme -que n'hi ha molts molt ben preparats- sense necessitat de donar negoci a consultores afins, com s'ha fet tantes vegades.