Arreplegats varis

Vaig viure de ben aprop l'arribada de l'anomenada nova política al Congrés dels Diputats, desembre de 2015. Uns eren Ciutadans i els altres Podem. Amb poc temps, es va veure que uns eren més llestos i amb conviccions pròpies i els altres eren un producte prefabricat de mercadotècnia i grups d'interès. Resultat, cinc anys després, uns estan governant des dels ministeris i els altres estan afrontant la seva descomposició per absorció del Partit Popular.

Recordo els parlamentaris de Ciutadans que es presentaven com a «tolerants liberals» i exercien com a sectaris fanàtics. Recordo com Albert Rivera ens va girar la cara durant quatre anys passant cada dia de ple per davant del seu escó. Recordo les pressions per expulsar els nacionalistes catalans i bascos de les delegacions internacionals -tot i que ens pertocava en dret-, recordo l'obsessió de la diputada Melisa Rodríguez per fer-me la vida impossible al Consell d'Europa aliant-se amb euroescèptics i lobbistes de tot pelatge. Recordo l'avui eurodiputat Adrián Vázquez movent-se pels passadissos de les institucions europees fent joc brut.

Resulta que el partit de la puresa que venia a netejar de dalt a baix la política eren una colla de caragirats i entristes de la política. Resulta que els que no volien polititzar els òrgans constitucionals i regulatoris van proposar al catedràtic de Dret Constitucional Andrés Betancor com a membre de la Junta Electoral Central. Alhora, Betancor treballava per Ciutadans amb sou i despatx, redactant els recursos del partit a la Junta Electoral Central que ell coneixia. Una il·legalitat que tindrà conseqüències en els tribunals.

De tot això, ens n'ha informat aquesta setmana Eldiario.es amb unes dades que no han pogut ser refutades pel partit taronja. És un cas molt greu. Molt. I, ara, Betancor s'asseu a la gestora del partit en vistes al Congrés que tenen d'aquí a dues setmanes. En aquests temps en què es confonen les «veritats alternatives» fabricades pels populismes amb els casos realment i fonamentadament greus, convé parar atenció a l'escàndol Betancor.

Les voltes que dona el món

Pels passadissos del Consell d'Europa es movia un ambiciós assistent parlamentari de Ciutadans de nom Adrián Vázquez que feia tot el possible per desprestigiar el nacionalista català que presidia el grup parlamentari liberal del Consell d'Europa, que vaig ser jo durant quatre anys. Els anys 2017 i 2018, hi va haver una forta tensió entre polítics que defensàvem que érem nosaltres els electes i els que decidíem l'orientació política de la institució, i alts funcionaris i lobbys vinculats amb unes agendes internacionals molt determinades que havien manegat com havien volgut la casa durant molts anys. Guerra a camp obert que va acabar amb una comissió d'investigació.

Com a president de grup vaig ser mirat amb lupa per davant i per darrere. No em van trobar res. Com que ja estava decidit que formava part de la llista dels que havien de ser lapidats, la creu que em van posar va ser que vaig compartir un esborrany de comunicat amb una assistent parlamentària meva de llengua materna anglesa perquè revisés ortogràficament el text redactat per mi. Li vaig haver de demanar perquè la funcionària que m'havia d'assistir no va venir perquè va dir que estava malalta i em va enviar una proposta de comunicat tres dies abans de les eleccions que anàvem a observar. Això sí que era un escàndol. En definitiva, una collonada. Però les files de Ciutadans ja tenien carnassa per muntar un relat i disparar contra el nacionalista català. Adrián Vázquez es va posar fil a l'agulla i va llançar merda des de digitals de les clavegueres com OKDiario de Eduardo Inda, pura brutícia amb finalitats lucratives.

Van passar uns pocs mesos i va resultar que algú des del meu món va decidir que convenia desgastar els que havíem estat a favor de la moció de censura contra Mariano Rajoy i els que dèiem que s'havia d'acabar amb la política màgica de continuar dient que la tardor del 2017 només van cometre greus errors els polítics espanyols.

La merda fabricada per Adrián Vázquez i OkDiario es va convertir en un article de libel a Elnacional.cat firmat per Nicolas Tomás. Aquí ja el llegien els meus semblants. No cal dir que les ànimes lliures que saben destriar informació de propaganda i que no necessiten la droga en vena de l'autoengany mediàtic-partisà, ja han guipat que elnacional.cat és un negoci lucratiu i propagandístic cada cop menys respectat. Avui, Adrián Vázquez és eurodiputat de Ciutadans i president de la Comissió d'Afers Legals que tramita els suplicatoris al Parlament Europeu. És un malparit.

Provaran en pròpia carn les arts de les que es van aprofitar per intentar muntar una campanya de desprestigi. No ho van aconseguir. Ningú me n'ha parlat mai d'aquella «realitat alternativa» 'trumpista', ni m'ha suposat cap inconvenient per una raonable entrada a la vida professional en el camp privat.

Els Balcans tan a prop

El 6 de febrer de 2020, es va firmar el protocol d'accés de Macedònia del Nord a la OTAN. Ara, el Tractat Internacional s'ha de ratificar pels governs i els parlaments dels Estats membres i, conclòs aquest procés, Macedònia del Nord formarà part de la més gran organització internacional de seguretat i defensa avui en hores de redefinició i un cert desconcert, però encara amb una gran potència.

En una mica menys d'un any, un país més dels Balcans occidentals haurà triat occident i s'haurà allunyat del perill evident, tot just fa cinc anys, que els Balcans occidentals -Sèrbia, Montenegro, Macedònia- entressin en l'òrbita geopolítica de Rússia. Aquí s'ha fet una gran feina de la que es parla molt a la premsa centreeuropea, però gens en la més propera. Macedònia del Nord entra a l'OTAN perquè va firmar les paus amb Grècia un cop acordat el nom. Avui dia, la influència de les potències ja no es juga en el camp de la territorialitat en els Balcans. Més aviat en el camp cibernètic i potser en el futur en el del bioterrorisme.