01 de març de 2020
01.03.2020

El dietari

01.03.2020 | 06:00
El dietari

Dissabte · Girona trencada
Des de fa uns anys, em costa més veure la bellesa dels llocs que trobava bonics. No sé si soc jo que em quedo més amb la lletjor i l'estropici o és que el pas del temps enlletgeix més aquests llocs perquè no se'n té cura. Avui, m'ha passat al carrer Santa Clara de Girona. De ser un carrer dignament restaurat fa dues dècades, a ser una via abandonada per l'actual govern que quan eren convergents el van convertir en una arma llencívola contra els socialistes, quan aquests últims encara podien governar Girona. Aquells convergents odiaven els característics elements metàl·lics d'aquesta via peatonal i l'únic que han fet els seus contemporanis des del govern de la ciutat ha estat anar-los arrencant a poc a poc.

Ara, en passejar s'observen trams amb les plaques metàl·liques arrencades, els geomètrics fanalets de ferro desfigurats pels cops dels cotxes i per la resistència del govern a reparar-los. O les eternes i inconcretes obres de la central elèctrica del Molí. Si no es té projecte per a un carrer, costa d'imaginar que es tingui per a una ciutat.

Diumenge · Girona més trencada
Aquest dietari té especial fixació pel passeig Canalejas com a espai simbòlic d'un projecte frustrat. Va ser el primer projecte de ciutat que Carles Puigdemont em va explicar amb l'emoció que el caracteritza quan té una idea entre mans –sigui de la índole que sigui– que li fa molta il·lusió i que l'excita.

Qui sap si inspirat en Londres o Ljubljana, la seva idea era convertir Canalejas en un modern passeig de riba amb miradors damunt l'Onyar. Puigdemont va ser un alcalde efímer i la seva successora, Marta Madrenas, ha abandonat la idea o no ha aconseguit impulsar-la.

Avui he passejat pels budells del Barri vell, creuant el pont d'en Gómez per arribar al fosc, tètric i abandonat passeig Canalejas. Amb la sorpresa de trobar una part del mur ensorrat i desplomat damunt del riu. Amb tanques i cinta de plàstic de la Policia Municipal advertint del perill. He continuat resseguint el mur, que sembla fet de vella argamassa, i comprovant que al llarg de molts trams, si l'empentes i fas una mica de força, es mou i amenaça d'acabar també al riu.

Dilluns · Girona bruta
L'alcaldessa de Girona ha visitat Oviedo. Diu Marta Madrenas que és la ciutat més neta d'Espanya i que tanta netedat té a veure amb l'aigua. Diu que «és clau». Gran invent, això de l'aigua.

La delegació gironina s'ha traslladat a Astúries perquè l'Ajuntament català està en fase de reinventar la neteja de la ciutat. Està elaborant un nou contracte que busca que l'empresa que l'aconsegueixi mantingui Girona més neta. Ja no es pot amagar que des de fa uns anys bruteja molt. En part, perquè la ciutat té més habitants i molts més visitants sense que s'hagi ampliat com cal els recursos per a la neteja de carrers. Però, també, perquè estem patint una regressió. Som ciutadans menys respectuosos amb els espais públics.

Dimarts · Estrès immobiliari
Un company fa setmanes que intenta comprar un pis de segona mà a Girona. No només no troba res, sinó que cada vegada que està a punt de comprar-ne un, l'hi treuen de les mans. Disposa d'un pressupost raonable.

Uns dies després de visitar un pis al carrer Garrotxa, a tocar del pont del Dimoni, truca a l'agència per començar a fer els papers i li diuen que no podrà ser perquè ja l'ha aparaulat amb un altre client. Es veu que havien posat l'oferta a diferents plataformes de venda. Dies després, aparaula la compra d'un altre pis al carrer Francesc Rogés (un tercer sense ascensor), però amb llogatera a dins. Quan aconsegueix anar a veure'l, l'agència el truca i li anul·la la visita perquè abans seu l'han mostrat a algú d'una altra plataforma que se l'ha quedat. El propietari buscava «un inversor» que li comprés el pis amb llogater a dins, com es veu que està passant molt a Girona.

Dimecres · No vull pagar
Abertis, l'empresa que amb diferents noms, com ara Acesa, fa 50 anys que es lucra dels peatges que paguen els catalans, anuncia que vol acomiadar uns 200 treballadors. Ho atribueix a causes «tècniques, organitzatives i productives». Fonamentalment, per l'automatització dels peatges.

Que l'agost de l'any vinent s'acabi per fi, i després de 52 interminables anys, la concessió de l'AP-7, no hi té res a veure?

El debat posterior del manteniment ja el farem.

Divendres · Can Juncalleda
Els propietaris de Can Juncalleda de Lloret de Mar fa anys que intenten imposar-se per la via soviètica. La mansió, vinculada al president del Kazakhstan, està travessada per un camí de ronda. Com tots aquests camins, són de caràcter públic i així ho van deixar dit fa cinc anys els tribunals. Ara, els antipàtics propietaris han tornat a la càrrega denunciant l'Ajuntament de Lloret per poder recuperar el control del camí.

Això, després d'anys d'intentar intimidar els caminants amb càmeres de videovigilància, cartells que anuncien la presència de gossos perillosos o advertències de propietat privada. I això sense que mai s'hagi investigat les vegades que els inspectors de l'administració s'han traslladat a la mansió i s'han trobat tèrbols subjectes armats amb metralletes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook