El coronavirus ha causat més mortaldat en la reputació dels experts que entre la població. Van fallar en les prediccions tranquil·litzadores, i probablement ho fan ara en les apocalíptiques. Sovint no l'encerten ni en descriure la situació present, són incapaços d'efectuar un quocient entre morts i malalts per determinar l'índex de víctimes mortals. Es remetien a la grip com si fos el Sant Grial, fins que l'Organització Mundial de la Salut va recordar que res té a veure amb el drama en curs. I francament, cada vegada que un especialista recomana rentar-se les mans amb fruïció, la cotització del gremi s'enfonsa una mica més.
Un humil virus ha cancel·lat la nostra fe. No podem escoltar els experts vius, però potser hàgim d'atendre els desgraciadament morts. Verbigràcia, a Louis Pasteur quan recordava amb modèstia que «els microbis sempre tindran l'última paraula». Per tant, ha arribat l'hora de preguntar al coronavirus per les seves intencions. Si no pots amb ells, parla amb ells. Al cap i a la fi, són a la Terra fa molt més temps que nosaltres, i l'epidèmia demostra que compartim el ferotge instint de supervivència.
El Nobel de medicina Joshua Lederberg va decretar que «els virus són la major amenaça concreta al domini continuat de l'home sobre el planeta». Encara que sigui un expert, podem acceptar el seu diagnòstic en tractar-se d'un genèric. Per tant, deixem-nos d'intermediaris amb bata blanca, i que acaben de decidir a través dels Col·legis de Metges que cal allunyar-se dels hospitals on s'atenen malalts de l'epidèmia. Els periodistes entrevistaran únicament coronavirus, els estats plantejaran una taula de negociació amb les bestioles, no més absurda que la dels Estats Units amb els talibans. O la de Sánchez amb Torra.
