Al·leluia!
Jaume Alsina Aulet girona
Sí, al·leluia, al·leluia, que l'Ajuntament de Girona s'ha tret la bena dels ulls i ha pres una decisió, com a mal menor, quant a la parada dels busos turístics per encotxar i desencotxar els visitants amb més o menys dificultat de moviment i crec s'han vençut les possibles pressions derivades del que jo anomeno «Ibex del Barri Vell» (els que crec que manen).
Això ja fa un any que es reivindica, així com la restauració del trenet turístic, i que s'ha escrit a la premsa com «Una Girona inhumana» o «Processons sota sol de justícia» fent caminar la gent, amb més o menys dificultat de moviment, aquells llargs 3 km des de Fontajau o estació d'autobusos per veure la bella Girona antiga.
Penso que és una decisió bastant encertada la parada a Pedret, però suggereixo que la Sra. alcaldessa i els seus regidors caminin per Girona per adonar-se de les mancances que té la ciutat, entre altres coses, la netedat (sobretot la part esquerra de l'Onyar) amb contenidors d'escombraries vessant, voreres plenes d'herbes, carrers farcits de fulles (en el moment del desfullatge dels arbres) embossant els embornals.
Sra. Alcaldessa i regidors, no us aferreu a la cadira del despatx, que no us la prendran, de moment, camineu i observeu Girona per adonar-vos de les mancances de la ciutat i així els que hi vivim hi estarem millor i els convidats a visitar-la marxin amb un somriure i amb un bon regust de la Girona aimada que a tots ens enamora.
Coronavirus o cibervirus?
Mireia Dalmau Bosch Campllong
En els últims mesos s'ha iniciat el brot de malaltia respiratòria aguda a la Xina, la que tots coneixem com a coronavirus. L'evolució d'aquest brot està sent explosiva amb un important increment diari de casos i per tant s'ha convertit en un inevitablement tema de conversa a les xarxes.
En primer lloc, cal destacar que les xarxes socials són una eina molt eficient en el nostre dia a dia però que d'altra banda és la forma de desinformació més eficaç perquè crida l'atenció, emociona i, al mateix temps, es comparteix més sobre el tema perquè sembla inofensiu. No obstant això, crea un estat d'opinió i resta credibilitat a les informacions veraces d'aquest virus.
De la mateixa manera succeeix en els contactes de WhatsApp, en què una determinada persona, en enviar una informació alarmant i sense base contrastada, en pocs segons és estesa en els seus contactes i d'aquestes persones, als seus altres contactes, i així successivament.
Tot i això cal destacar que Facebook, l'empresa que ja estava vigilant les mencions del coronavirus en les seves publicacions, ha avançat que prohibirà qualsevol anunci que prometi guarir o prevenir la infecció, o que crei una sensació d'urgència innecessària.
Des del meu punt de vista, considero que cal tenir cura a on busquem la informació que enviem per les xarxes socials, ja que moltes vegades pot produir una alarma de forma global. És per això que és important basar-se en pàgines oficials per assegurar-se d'estar ben informats i no generar un pànic inecessari.
El virus de la separació
Iris Lleal Vilablareix
Ara resulta que a Itàlia les persones, en molts llocs, han de guardar una distància d'un metre entre elles. Anar a l'església, a comprar, o a un museu, representarà haver de saludar-se des de lluny.
Això realment és necessari, evitarà contagis, o s'ha descontrolat tot fins al punt que podríem parlar del virus de la separació. No ja de la por, que per descomptat, sinó del aïllament entre les persones.
En una societat en la qual de per si ja vivim aïllats uns dels altres, moltes vegades amb desconfiança sense raons, i a la defensiva sense conèixer l'altre, només ens faltaven aquestes «normes», degut al coronavirus. O és que així és com ens volen els grans dominadors mundials: aïllats, atemorits, sense comunicar-nos entre nosaltres i amb total desconfiança envers el nostre veí?
Que fàcil es dominar, enganyar i controlar un poble, des d'aquest lloc. Sols, atemorits, desconfiats, i desinformats d'altres realitats que estan passant en el planeta.
Mentre nosaltres ens tapem la boca amb mascaretes, esquivem l'abraçada i/o l'encaix de mans de l'amic, renunciem a les cues de tota la vida al súper, i tenim l'atenció focalitzada en el proper cas positiu declarat, en el planeta passant coses. Refugiats morts a trets a la frontera grega, crisis econòmiques amagades darrere la culpa del virus, desnonaments de persones que hauran de dormir sense sostre, etc.
O sigui, que en lloc de més units per combatre les realitats socials i mundials que ens afecten a tots, en obliguen a separar-nos cada cop més. No sigui que sigui veritat que la unitat fa la força!
