L'editor Bernat Ruiz Domènech acaba de publicar el llibre Desencadenats. Un nou mercat per al llibre independent. L'he llegit amb l'afany de trobar solucions als problemes que ens anem trobant cada cop que editem un llibre, que mirem de donar-lo a conèixer i que intentem que tingui presència a les llibreries. Bernat Ruiz hi ha pencat. L'allau de dades és ingent i segurament, si algun autor el llegeix, entendrà perquè els editors ens ho pensem abans d'editar i perquè els resultats són els que són. En el món de l'edició, com m'imagino que passa en tants altres móns, sol haver-hi més pa que formatge.
Rere les dades aportades s'hi amaga una confusió recurrent. Parlar de llibreries independents com si tots els llibreters fossin iguals. Parlar d'editors independents com si també tots estiguessin tallats pel mateix patró. La realitat, però, és ben diversa, no només en el resultat del que editen sinó en els objectius que busquen. Hi ha editors que aspiren a fer un negoci plausible comprant drets de narrativa on calgui, els que ho fan per construir un país dotat d'una cultura també plausible, els que editen per ser-hi o per amor a la poesia, al teatre o al país. Ens enfrontem a la pèrdua de centralitat del llibre com a element vertebrador del coneixement i del lleure. També a uns mitjans que solen parlar dels llibres dels amics i ja no hi ha lloc per a ningú més. La resposta de Bernat Ruiz passa per editar a mida, fer projectes cofinançats pels lectors i per la construcció d'un clúster d'edició catalana. Aliar-te amb els teus. Fer llibres a mida limita l'edició. No es pot treballar un llibre a consciència per vendre'n cent exemplars. Ara que Cafè Central ha fet trenta anys han editat un llibret commemoratiu. Víctor Sunyol hi escriu: «Trenta anys... i anar fent. Això. Simplement (o endimoniadament complicat) anar fent».
