Jean-Claude Carrière recull a El círculo de los mentirosos un conte sobre un antic rei de l'Índia. Desitjós d'aprendre tots els secrets del robatori, no per robar sinó per impartir millor la justícia, va fer cridar a un famós lladre perquè li expliqués els seus secrets. Aquest es va mostrar molt sorprès, fins i tot escandalitzat, que algú el pogués considerar un delinqüent. El rei va acabar convençut que era una persona honorable, però més tard es va adonar que li havien pres un valuós anell. Va fer portar aquell home davant seu, que va acabar confessant i justificant-se: «M'has demanat unes lliçons. Heus aquí la primera: un lladre sempre ha de semblar un ciutadà honrat i respectuós amb les lleis. La segona: és del tot essencial que afirmi la seva innocència, fins i tot contra la més extrema evidència».
Vist el darrer comunicat de la Casa Reial, sembla que l'actual monarca és el primer a dubtar de la presumpció d'innocència de l'emèrit. Que el cap d'estat amagui milions en paradisos fiscals o usi el seu càrrec per enriquir-se és un escàndol majúscul. I per molt que Felip VI intenti desmarcar-se'n, el problema és que si ell tingués un comportament similar no podria ser investigat perquè la Constitució garanteix que és inviolable. En ple segle XXI, que ser cap d'estat depengui d'una qüestió de sang és un anacronisme de difícil justificació.
