No descobrirem, a aquestes altures, la frase pronunciada per JFK que diu: «No et preguntis què pot fer el teu país [si en tens] per a tu, pregunta't què pots fer tu per al teu país». De pàtries n'hi ha moltes, fins i tot d'imaginàries (a Catalunya la creativitat ens desborda), per tant: que cadascú triï la que vulgui, que els gustos i les disputes van per barris. Quedin-se amb la bandera que els doni la gana, però deixin en pau els altres i siguin, ara més que mai, assenyats (a Catalunya altra volta i temps era temps vam ser doctorats honoris causa en sentit comú). I els que en tinguem (benaurats!) quedem-nos a casa, d'acord? Cal que ens ho recordin? Cal que ens ho diguin? Cal que ens ho ordenin? Cal?
En una entrevista de l' Ariadna Sala publicada dimarts passat a Diari de Girona, el degà de la Facultat de Medicina de la UdG, Joan San Molina, advertia que tenim un 60% de possibilitats d'infectar-nos del coronavirus que té el planeta -sí, patriotes de pa sucat amb oli: el planeta- amb l'ai al cor. Angela Merkel, as always, augmenta l'aposta i pronostica que set (!) de cada deu mortals lleparem. Més clara, només hi ha l'aigua (de Sant Hilari).
De fa pràcticament una setmana, amb més o menys encert (el temps, infal·lible, acabarà dictant sentència) ens diuen per terra, mar i aire que ens quedem a casa, que no fem el burro, que el fotut Covid-19 ens pot matar a la majoria. Aleshores: quin dubte hi ha? Cal que ens ho dibuixin com als nens petits? Cal que vingui la policia?
No, les cabres, senyor de Palafrugell, no són mascotes. No, sortir a passejar o a córrer per les deveses de Salt no toca. No, no és el moment de quedar amb amics, ni d'anar a veure familiars, ni d'anar al xalet de la Costa Brava, ni de buscar excuses per prendre l'aire, ni de fer política de merda. «Ich bin ein berliner», com deia JFK, ves: perquè a Berlín, com aquí, a Massachussetts i a Buenos Aires, la recepta és la mateixa i no va de banderes: confinament i punt. La resta són collonades (pàtries).
