Escoltant la ràdio, o qualsevol programa que vulgui transmetre «el pols del carrer», s'adverteix un estat de nerviosisme que és ben explicable en l'actual situació. Molta gent creu que se li enfonsa la seva manera de viure i no albira un futur clar ni a curt ni a mitjà termini. La situació és greu a tots els nivells: el sanitari, l'econòmic i el social i això sols s'aguanta si els que estan al timó saben transmetre serenitat i seguretat.

Per això és tan important que les administracions, totes, tinguin un discurs comú, amb informació contrastada i divulgada, deixant-se conduir per la prudència i la discreció. Advertint de les dificultats, però sense caure en el discurs apocalíptic tenyit de setciències. Quan no ho fan, fomenten la inquietud i la por, la histèria, entre la ciutadania. Especialment, entre els que pateixen situacions difícils o se'ls obren incògnites al seu futur personal i familiar.

La conducta de la majoria de poders públics segueix aquest capteniment. Menys dos. Curiosament, els que tenen la presidència, segons han declarat, infectada pel virus: Madrid i Catalunya. Tant a Díaz Ayuso com a en Torra se'ls veu força aixaliats, però, si afirmen que els ha atrapat el coronavirus, no reclamarem cap certificat mèdic.

Les crisis no venen soles. La sanitària ha provocat l'econòmica i social i aquestes poden provocar la política. El PP juga a dues cartes. Una nacional, de lleialtat institucional, i l'altra madrilenya, usant les morts i les pors per erosionar el Govern espanyol. El cas de Catalunya és més simple, aquí no hi ha mà dreta i mà esquerra. Els funcionaris es coordinen la mar de bé amb els del Govern central, però el Govern català juga a crear alarma i greuge. Els serveis d'emergència d'aquest país tenen la teoria que la millor manera d'evitar una desgràcia, tant si neva com si plou com si hi ha una epidèmia, és treure a tothom del carrer. Després, els primers en no fer-ne cas són ells mateixos, com l' Artur Mas president anant a inaugurar una discoteca una nit en què s'havia prohibit a tothom circular per una nevada. Per tant, no és estrany que ara aconsellin que tot tancat i tothom a casa ben confinat. El Govern espanyol no vol parar Espanya, la vol deixar en serveis mínims per evitar mals majors. No vol parar carreteres, ferrocarrils i aeroports, vol que sols hi circuli qui calgui que ho faci.

D'aquesta diferència n'han fet camp de batalla. Hom, quan hi ha un problema i vol que es resolgui, busca la informació i, després, en parla per arribar a l'acord que més convingui. És un principi de lleialtat i de prudència. Torra i companyia no parlen amb ningú. Primer convoquen una roda de premsa, o als serveis de propaganda en forma de TV3, desbarrant anant i tornant i enviant cartes arreu del món per centrar en aquest fet el debat. La Brunete de la ceba repeteix les consignes hores i hores fins que ha entrat al cervell dels fidels. Alimenten el sentiment paranoic inventant-se mentides presentades en clau de drama i tenen la indignitat de no demanar disculpes quan és evident la fal·làcia. Quan es tancaven les escoles, Alba Vergés, consellera de Salut, recomanava portar la mainada al parc per jugar amb els seus amics. Alba Vergés, formada en la privatització del servei català de la Salut. Partícip de les majors retallades de recursos i personal que ha patit la sanitat catalana. Quin és el primer problema que tenim els catalans en aquesta crisi? Que la Sanitat pública la van retallar i privatitzar els convergents conversos a l'independentisme amb l'excusa de la crisi econòmica i no han fet res per arreglar-ho. Si no hi ha un Trueta nou, i amb els serveis que calen a Girona, és perquè no l'han volgut fer. L'actual està com està perquè volen, en tenen totes les competències. Si no hi ha material i equipaments suficients és perquè s'han estimat més dotar altres coses ?com el seu sou? que no els serveis de salut del país. El recurs a la paranoia com a tapadora de la nul·la gestió. I quan la paranoia no és prou eficaç, Alba Vergés o l'infectat Torra ja hi posen la histèria.

No és nou donar les culpes dels propis fracassos a un enemic exterior en el món de la política. És tan antic com la prostitució en el món dels oficis. Quan les retallades assenyalaven els convergents el 2012, es tornaren independentistes acusant Espanya de tots els nostres mals. Ara, igual. Si no fessin la campanya d'encendre el sentiment paranoic i la histèria dels seus fidels, quedaria ben clar que la seva gestió ha estat la responsable de trobar-nos deficientment preparats per a l'epidèmia. Fan el mateix que el PP de Madrid.

La seva actitud és irresponsable i molt lesiva per a la salut i els interessos de tots. El Govern espanyol no es deixa provocar i és bona la serenitat, però no pot durar eternament.