El geriàtric es diu Adorea, i no és exactament un geriàtric, sinó «apartaments amb serveis per a gent gran». Passo per allà, pel carrer Migdia, per anar a fer la compra. Vaig amb un carret de maruja sentint-me un traficant que se salta una frontera. De nit la gent gran em saluden i em fan llums amb els seus mòbils, confinats als balcons. Són més de cent, els seus residents, i segons m'asseguren, allà el coronavirus no hi ha arribat. En la solitud en la qual romanen, un d'ells, sempre des de la prudent distància de la balconada, em diu que no té por. I tot això malgrat el que està succeint en els geriàtrics i el tan esmentat tractat deontològic, que no els donaria la més mínima oportunitat. Em sembla una imatge única de la Girona del coronavirus, la dels ancians confinats, fent-me llumetes amb els mòbils.
A l'edifici del davant, últimament veiem molt el que succeeix en altres balcons, una parella manté un periple de caminada de mitja hora. Els veig sortir per un balcó, entrar al pis, tornar a sortir per un altre balcó més allunyat, i reaparèixer pel principi. Roba d'exercici i aire concentrat. Suposo que la mateixa imatge insòlita dono jo mateix amb el meu fill, amb el qual jugo a la pilota. Diumenge vam passar més de set hores al balcó. Faig flexions de braç, llegeixo, parlo amb la meva dona el que no hem parlat en anys. La vida quotidiana gairebé ens havia convertit en desconeguts.
Els carrers i les avingudes romanen buides, només es veu gent amb comptagotes. A la carretera Barcelona, ??sempre tan transitada, es pot escoltar el vent a la copa dels arbres. Tan sols tres setmanes enrere la gent que sortia amb mascaretes semblaven exagerats. Ara els que surten sense ella semblen poc prudents. Als supermercats continuen emportant-s'ho tot, malgrat que cal fer cua a l'entrada. És com si el pànic inicial no s'hagués esgotat. Moltes coses canviaran, el consumisme no és una d'elles.
Tota la resta passa en imatges. La imatge del que succeeix es redueix més que mai a una pantalla. Rebo fotos per WhatsApp del Trueta. Allà, el divendres que escric aquest article, hi ha 70 malalts a l'UCI amb coronavirus i només tres llits disponibles. On queden les discussions, interminables, del lloc on s'ha d'edificar el nou Trueta, em pregunto. La pandèmia descobreix necessitats de fons. És com si tragués el paper pintat, el de la ciutat i el de les nostres pròpies vides, per deixar-nos nus. Als balcons.
