L'enigma Rus i el perill Xinès

d'anarquia comparativa, és a dir, un nivell

de descontrol i anarquia molt superior

al que hi va haver durant i després

de la guerra freda» ( Robert Kaplan)

Com haureu pogut observar, des de fa uns mesos, en les nostres múltiples lectures-investigacions geopolítiques internacionals, hem analitzat els èxits i els fracassos de la Revolució Russa després d'acomplir-se el seu primer centenari. La revolució d'octubre pretenia implementar a la societat soviètica primer un sistema socialista i després comunista i tenia l'aspiració que, aquest model de societat triomfés i, posteriorment, pogués traslladar-se a tota la humanitat.

Malauradament això no va poder ser i el que hem vist, molt decebuts, ha estat el retorn del capitalisme i de les màfies a la nova Rússia de Putin. Hem seguit analitzant els avenços del capitalisme neoliberal global i hem vist clarament que els nous imperialismes neocapitalistes explotadors continuen endavant, primer de tot als EUA, però també a la Unió Europea, Canadà, Japó, Xina i amb menys intensitat, també a l'antiga Unió Soviètica, practicant el mateix model industrial-tecnològic-desenvolupista, al servei de les elits econòmiques.

I pel que hem pogut observar aquests darrers mesos, són els xinesos els més innovadors pel que fa al desenvolupament de noves tecnologies digitals, com ara el famós 5G, origen segons alguns científics, com ara el nordamericà Thomas Cowan, de la pandèmia del coronavirus. Això ha fet que les classes dirigents nordamericanes, amb el president Trump al davant, hagin començat a posar-se nervioses, atès que no poden tolerar l'expansionisme econòmico-industrial-militar xinès.

I si fins al final de la guerra freda l'enemic per antonomàsia dels EUA era la Unió Soviètica, ara la Rússia de Putin continua essent el principal antagonista del gegant americà, que ha guanyat influència en el teatre europeu, i ha afegit a la seva nòmina les adhesions de nacions que han canviat de bàndol, com ara Polònia, els països bàltics o la mateixa Ucraïna, un estat que ha hagut de pagar un preu molt alt pel seu canvi de bloc.

Rússia s'ha annexionat, de facto, gran part de territori situat a l'est del país i tota la península de Crimea, on hi ha la famosa base marítima de Sebastopol i la cinematogràfica plana de Balaklava, on tingué lloc la famosa càrrega de la brigada lleugera, de la cavalleria anglesa, l'any 1854, que fou immortalitzada per Errol Flynn l'any 1936 en un film memorable.

I per conèixer l'entramat geopolític que han teixit els EUA per estacar curt a Rússia i Xina, hem llegit dues sensacionals novel·les que expliquen com «l'oncle Sam» ha obligat Rússia i la Xina a crear economies capitalistes de lliure mercat en els seus territoris, on prevalen el cinisme explotador i el darwinisme social-individualista per damunt d'altres valors espirituals, humanistes, culturals o socials. El que ara importa arreu són els resultats econòmics i empresarials. Els falcons capitalistes occidentals s'han adonat que han creat un monstre i que els seus aliats russos i xinesos són uns deixebles avantatjats, atès que apliquen unes polítiques encara més extremistes que les seves. Si a aquests hi afegim els àrabs, amb els seus petrodòlars, ja tenim tot l'elenc d'actors disposats a ballar el mític money money que cantava Liza Minnelli a la pel·lícula Cabaret.

I no oblidem que malgrat la cessió de territori feta amb la desaparició de la Unió Soviètica, Rússia encara és el país més gran del planeta, amb una extensió de gairebé 8.000 km, 150 milions d'habitants i 11 fusos horaris, i amb un clima extrem, molt àrid i fred. Malgrat això, des de temps remots, la seva part europea ha estat molt cobejada i ha rebut la visita dels mongols, tàrtars, francesos, alemanys i dels temibles espanyols de la División Azul. Pràcticament des de l'edat mitjana, fins al segle XX, el poble rus ha estat explotat i esclavitzat per tothom, sobretot pels tsars. I, amb la Revolució d'Octubre, els camperols russos varen passar de sobte del despotisme teocràtic a ser governats per la dictadura del partit, dirigida per una burocràcia totalitària i, tot això, sense passar per cap revolució burguesa ni liberal.

A l'època de l'stalinisme, el país s'industrialitzà i adoptà l'anomenat capitalisme d'estat, un sistema sense llibertats democràtiques ni drets socials, com havia consagrat la Revolució Francesa, amb el triomf definitiu l'any 1848, sobre «l'ancient régime». Això sí, la liberté, egalité i fraternité només la varen poder gaudir les classes dirigents, que es varen cuidar de sotmetre els nous intents d'organització i lluita, impulsats per socialistes i anarquistes, que varen ser durament reprimits.

L'altre dia, un meu gran amic, que per prudència no vol ser citat, em feia adonar que en els fastos organitzats per commemorar l'aniversari del desembarcament de Normandia no hi havien convidat els russos. Això vol dir que, en el fons, els falsos aliats defensors de la democràcia es varen oblidar ràpidament del nazisme i varen incorporar de seguida la nova Alemanya capitalista a l'OTAN. És veritat que varen morir 300.000 americans i 400.000 britànics a la Segona Guerra Mundial. Dels francesos no en parlem perquè sense tacar-se les mans varen ser els grans guanyadors de la guerra, van mantenir totes les colònies i ampliar territori sense posar-hi pràcticament cap mort. Els morts els varen posar els russos, que amb 25.000.000 de víctimes varen ser els grans damnificats de la contesa i, malgrat això, varen ser assenyalats com el nou Satan per l'imperialisme a l'època de la guerra freda.

La dècada dels 90 del segle passat va ser testimoni d'una abrupta topada que va tenir Rússia amb un animal fantàstic però que resultà ferotge, l'economia de mercat, liderada pels EUA. En aquest punt coincidim amb les apreciacions de Xavier Roig en el seu llibre L'enigma rus, un autor que es nota que simpatitza amb la causa i entén les opressions i guerres que va patir el poble soviètic, que, després de viure la Perestroika, pensava que la Unió Europea els ajudaria a democratitzar-se i a adoptar els estàndards occidentals, però la pressió dels EUA va fer que això no fos posible i a més que haguessin de disoldre l'anomenat Pacte de Varsòvia.

El que vàrem veure va ser una obertura de Rússia, que va ser aprofitada pels americans per entrar en el seu mercat interior, obrir fronteres i incorporar el país al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial.

I mentrestant, els americans i l'OTAN avançaven en influència i introduïen els seus productes ens els mercats de països tradicionalment aliats de l'URSS, a la vegada que construïen noves bases militars a l'Àsia i instauraven règims pseudodemocràtics a la seva imatge i semblança, però sense respectar cap dels pactes que havien fet amb els russos, que durant aquests anys varen tenir lideratges febles.

Tot això s'acaba l'any 2008 amb l'arribada de Putin al poder. L'excap del KGB decideix que ja n'hi ha prou d'ajupir el cap i es proposa recuperar pel seu país el paper de gran potència mundial. En aquest sentit es planteja dos objectius. En primer lloc, tornar a tractar amb Occident de tu a tu, però ara des d'una posició de força i, després, evitar caure a les mans de la Xina, que ja no només li era una clara competència en l'àmbit comercial i d'influència en els països del tercer món, sinó també en la cursa de l'espai i sobretot en l'apartat militar, on, en pocs anys, s'havia convertit en una gran potència que també tenia l'arma atòmica.

I no oblidem que Rússia és la pàtria de grans músics i escriptors com ara Puskin, Tolstoi, Dostoievski, Txékhov, Gorki, Gógol, Bulganov, Pasternak, Maiakovski? que han aportat grans obres a la literatura universal.