08 de abril de 2020
08.04.2020
Diari de Girona

Cartes

08.04.2020 | 00:46
Cartes

Una sola veu
Joan Gironès i Muñoz VILABLAREIX
Amb la serenor que em dona haver superat el COVID-19, dono el meu agraïment al Diari de Girona per publicar l'escrit «Des de dins», que era el reflex de l'estada a l'hospital Josep Trueta.
Llegeixo l'opinió d'en J. Xargayó «La Sanitat que ha volgut el poble» i analitzant el context arribo a reflexions que em porten a mínim dues conclusions. Quins sapastres de governs ens han gestionat, nomena noms que són uns verdaders inútils.
Cal que a tots aquests tirans el poble els exigeixi i recordi que tots aquests privilegis de sous extraatmosfèrics d'ara endavant i en el futur no siguin un dret. Per la raó més senzilla del món: a la política s'hi va per voluntat pròpia, ningú t'hi obliga. Si fem que la política no els sigui un «chollo», que pleguin i vagin al camp, que de mà d'obra en falta. No crec que siguin capaços de fer altra cosa. Tenim la clau en properes eleccions.
L'altra conclusió i important pel poble: el dia que aquests immensos sanitaris, investigadors, epidemiòlegs, etc. es rebotin i cridin i reivindiquin el que els han robat aquests «sapastres», nosaltres tindrem una obligació i un deure, i l'única manera de tornar un bri del seu esforç serà fer-los costat junts en una pinya i una sola veu. Aquesta serà la manera de tenir «La sanitat que haurà volgut el poble».


Ara més que mai necessitem les endorfines de l'esport
Laura Cid Plans girona
Aquestes setmanes m'he adonat de la necessitat que tenia de fer esport (segur que molts de vosaltres també la teniu i no us n'adoneu).
A casa m'avorria molt, ja m'havia llegit més d'un llibre i havia acabat de muntar un puzle de mil peces i fins i tot també m'havia avorrit de mirar tant el mòbil i la tele. Distreure's una mica ja va bé i a tots ens agrada; però estar-nos a casa més d'una setmana enganxats al mòbil o la tele al final ens pot arribar a deprimir.
Jo, aquests dies he descobert que per no avorrir-me i per tenir ganes de fer coses el que em faltava no era més creativitat o imaginació, sinó fer més esport.
Fer esport té moltíssims beneficis que ens ajuden a millorar la nostra salut física: millora la resistència, regula la pressió arterial, ajuda a mantenir el pes corporal, millora la flexibilitat i redueix la fatiga... Però no només aporta millores físiques, sinó també mentals. Quan fem esport segreguem endorfines que ens ajuden a millorar l'autoestima, redueixen la depressió, rebaixen la tensió i l'estrès i redueixen el grau d'agressivitat, ira i angoixa.
Jo he notat la diferència. L'esport m'ha tornat la motivació per tenir ganes de fer coses i no estar-me tot el dia sense fer res. Així que, vosaltres, a què espereu per començar a fer una mica de rutina d'esport cada dia? No val fer un dia molt d'esport i després estar-se una setmana sense fer res. Cadascú s'ha d'adaptar a allò que el seu cos pugui i de mica en mica anireu notant tots els seus beneficis. Tampoc oblideu que fer esport amb els fills o germans pot ser molt divertit, i ajudarà a crear més vincle de família.


Sobre un poema, amb engany
Lluís Torner i Callicó GIRONA
Llegint un poema que vàrem rebre, fa uns dies, escrit per una tal Kitty O'Meara, tot i que el missatge deia que havia sigut escrit l'any 1800, quan el món va patir la Pesta de la Febre Groga, segurament, com molts, en llegir-lo, ens vàrem deixar portar pels sentiments, davant la similitud amb el coronavirus actual, que ens té reclosos i preocupats. Tant és així que el vàrem reenviar a amistats nostres, que també es varen emocionar. Ara, acabem de saber que és mentida, que està escrit per una dona a qui, preocupada per la pandèmia, li vingué la inspiració d'escriure'l.
Aquesta és una qüestió que, malauradament, s'esdevé més sovint del que caldria, amb els missatges que es reben per WhatsApp, o a través de les xarxes socials. És una llàstima que hi hagi persones que es dediquin a aquesta mena d'entreteniments, com és el de fer córrer notícies falses, dites fake news. A més d'un engany, és una manera de trair els sentiments i de fer perdre el temps.
Ara ens caldrà dir, als amics als quals el vàrem trametre –i que també es varen emocionar– que, el que s'atribuïa al poema no era real.
Si qui va escampar la mentida fou l'autora, és una llàstima, ja que el poema en si està molt bé. Això vol dir que abans de fer un reenviament cal comprovar la veracitat. És el nostre parer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook