El Paradise, el macroprostíbul de la Jonquera considerat un dels més grans d'Europa, ha anunciat que tanca les portes per la COVID-19. L'ERTO afecta 69 persones entre cambrers, cuineres i personal de neteja. Però no a les gairebé dues-centes dones que sostenien el negoci fins al passat 13 de març. No se sap què se n'ha fet, si han pogut tornar als seus països (la majoria d'elles són estrangeres), estan refugiades en alguna pensió clandestina esperant que passi el confinament o continuen sortint al carrer obligades pels proxenetes que les controlen.

Aquests dies veiem com l'emergència sanitària està deixant en la indefensió a molts col·lectius de dones vulnerables. Les empleades domèstiques, les cuidadores, les cambreres de pis dels hotels, les kellys, i les que treballaven en el sector de la restauració, són algunes d'elles. Les dones que exercien les feines més precàries són les que s'han quedat més exposades.

Entre totes les formes de feminització de la pobresa, és el de les dones prostituïdes probablement el col·lectiu més invisibilitzat. La majoria ha arribat a Catalunya a través de xarxes de tràfic de persones. Viuen subjectes a proxenetes sense escrúpols, en molts casos sense permís de residència ni accés a la sanitat.

Què estem fent per aquestes dones? Sabem quantes han emmalaltit? On estan vivint? En la compareixença de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, de fa uns dies al Parlament, va quedar palès que no estem fent res. Va ser incapaç de donar cap xifra o concretar d'alguna manera quantes dones havien estat ateses des que es va declarar l'estat d'emergència: si alguna havia pogut accedir a un recurs habitacional o a un altre tipus d'ajuda.

El buit informatiu arribava també a tot allò relacionat amb les víctimes de violència masclista, les que estan aquests dies tancades amb el seu agressor i que necessiten ajuda de manera urgent. Budó es va limitar a declarar «la preocupació» del Govern i afirmar que estaven intentant detectar l'abast del problema i actuar. Això malgrat que el Govern català disposa de recursos extra perquè s'ha autoritzat les comunitats autònomes a utilitzar els diners transferits pel Govern central per desplegar el Pacte d'Estat contra la violència de gènere en mesures d'emergència sorgides arran de la pandèmia del coronavirus.

En el cas de Catalunya estem parlant de gairebé 12,8 milions d'euros que es podrien destinar a reforçar els serveis d'assistència i donar sortida a la situació de les víctimes de violència de gènere, també la de les dones prostituïdes, que és probablement una de les formes més extremes de violència que pateixen les dones i les nenes en la nostra societat.

Economistes com Samuel Bowles utilitzen el terme «mercats repugnants» per definir aquells negocis als quals la societat ha de posar límits perquè no són èticament acceptables. L'esclavitud o el tràfic d'òrgans són els exemples més utilitzats. Deixar aquestes qüestions en mans del mercat significaria condemnar milions d'éssers humans a una vulneració dels seus drets més fonamentals. Un d'aquests mercats repugnants és el tràfic d'éssers humans, una activitat íntimament lligada al nostre país al negoci de la prostitució. No seria possible l'existència de milers d'establiments en els quals es compra i ven sexe a gran escala, com el Paradise, si no existissin xarxes criminals que els proveeixen amb dones traficades. Dones que venen sota la promesa d'un treball o perquè estan desesperades. Que ara estan doblement violentades per aquesta emergència que les ha deixat en uns llimbs dels quals sabem molt poc.

El Diari de Girona explicava fa uns dies que les prostitutes de la zona de l'Alt Empordà seguien exercint perquè no tenien cap altra alternativa. Natalia Massé, d'Apip-Acam, recordava que viuen sota coacció. Altres mitjans afirmen que algunes han estat deixades al carrer i no tenen on anar.

És obligació nostra donar resposta a aquestes dones i a totes les que hem deixat abandonades en l'última dècada per unes retallades en els serveis socials que ara estem pagant molt cares.