Aquests dies la polèmica se centra en la tornada a l'estat de confinament inicial. Vam començar l'estat d'alarma amb confinament tipus 1, vam passar a un confinament més estricte i ara hem tornat al confinament tipus 1. Però si observem les coses de més a prop no és veritat que estiguem igual que quan vam començar el confinament. Els posaré uns exemples de la roda de premsa del ministre Illa. Després de les recomanacions bàsiques (semblants a les de la primera fase) va donar una sèrie de recomanacions com, per exemple, que no vagin a treballar les persones de risc (amb patologies o edats de risc) o que tinguin símptomes, que s'utilitzi sempre que sigui possible el cotxe per desplaçar-se, que sempre que sigui possible les empreses flexibilitzin i escalonin els horaris per evitar aglomeracions al transport públic, que es repartiran mascaretes als que utilitzin el transport públic, etc., que crec no s'havien donat a mitjans de març. A més a més les empreses han tingut temps de comprar i instal·lar dispositius de prevenció i condicions de treball que s'estan pactant amb els sindicats. És a dir, estem en confinament de tipus 1 però reforçat pel que hem après durant les quatre primeres setmanes.
El Govern Sánchez ha pres una decisió delicada i, sentint el ministre Illa parlant de prudència i cautela, sembla que n'és conscient. Ha mantingut el full de ruta que va explicar quan va presentar el confinament més estricte que va presentar com unes vacances allargades de setmana santa. Com que ningú té una vareta màgica per saber què cal fer les opinions s'han disparat. Unes de científics seriosos expressen dubtes raonables. D'altres de científics poc rigorosos quan parlen en públic de coses forànies a la seva expertesa, afirmen coses que no poden afirmar. Dir avui que el que proposa el Govern és un error com un fet cert és tan fals com afirmar el contrari i els científics i polítics que així ho afirmen són poc fiables. Ja no diguem aquells que ara ho afirmen amb la mateixa tranquil·litat que van afirmar coses contradictòries fa pocs dies. Un té la sensació que molts d'aquests personatges només volen estar sempre a primera fila, o pitjor, defensen un confinament més estricte simplement perquè si tot va be la seva opinió s'oblida i si va malament i hem de tornar enrere poder dir que ja ho deien. Així passa amb l'Oriol Mitjà, un bon científic, que ara es dedica a predicar sempre afirmant com si fossin coses provades coses que el destaquin i que no sempre són consistents amb els seus posicionaments previs o amb el nostre president que per tal de marcar diferències sempre s'apunta a qualsevol batalla. Per sort en el camp científic la majoria són conscients de les incerteses i es pronuncien amb cautela. El consell dels experts és una cosa que ajuda però no treu el pes als polítics que han de prendre les decisions. Ho explicava molt bé el Dr. Trilla en el seu article de La Vanguardia del diumenge passat.
Aquests dies recordava el que vaig escriure quan van passar els atemptats d'Atocha. Deia que el que hauria ajudat a retornar la confiança a la ciutadania en temps difícils hauria estat que el president Aznar hagués convocat els dirigents del principals partits i la portada dels diaris del dia següent fos una foto de tots junts dient que estaven units en la lluita contra el terror. Ara la pressa i la falta de previsió (ningú va detectar amb temps el que ens venia a sobre) segurament ha fet impossible aquella reacció que reclamava però un cop passat l'ensurt inicial la foto de consens resultaria enormement reconfortant. La frase del líder opositor portuguès, Rui Rio, és tot un símptoma: «Senyor primer ministre, té el suport del PSD. Ajudarem tot el que podrem. Li desitjo coratge, nervis d'acer i molta sort. Perquè la seva sort és la nostra». Aquí hem començat amb mal peu i tots tenen part de responsabilitat però seria molt lamentable no esmenar aquesta anomalia. La mala notícia és que tenim Vox al Parlament, que no té cap voluntat de col·laboració i arrossega el PP. La bona notícia és que Ciutadans així com sindicats, patronal i la majoria de governs autonòmics obren la porta a acords no sense reticències que s'hauran d'anar resolent en les properes setmanes o mesos. Veurem si el Govern és capaç de liderar un consens imprescindible per refer el país després del pas de la pandèmia. La foto de tots units seria un gran pas per aconseguir recuperar la il·lusió i l'esperança.
Per acabar, tres notes al marge. Els recomano l'article de Bill Gates a El País «Una estratègia mundial contra la COVID-19», en què de forma didàctica explica la necessitat d'una estratègia mundial de recerca i contra la pobresa perquè diu cal arribar a una vacuna i distribuir-la adequadament a tot el món. Afirma que mentre hi hagi pobresa el virus serà més difícil d'erradicar i que la lluita contra la pobresa no sols és de justícia sinó que seria un acte d'intel·ligència.
La segona nota tracta del tema dels presos en el moment actual. Una pregunta, quin sentit té que presos que tenien permís per anar a treballar fora de la presó ara no passin el confinament a casa evitant riscos quan hi han maneres simples de mantenir el control? Trobo incomprensible que aquest tipus de presos estiguin sotmesos a uns riscos quan no és necessari ni convenient. Entre ells, és clar, els líders polítics catalans. Els recomano l'article de Vidal-Folch a El País del dilluns passat sobre el tema.
La tercera tracta de la polèmica oberta pel conseller Buch sobre el nombre de mascaretes. Difícil fer-ne un comentari contingut. Ni en el pitjor dels mons se m'hauria ocorregut que l'estupidesa humana podes arribar a aquests extrems.
