Que els polítics estiguin ben pagats no hauria de suposar una ofensa per als ciutadans que cobrem menys, perquè gestionar la cosa pública exigeix una gran responsabilitat. Sí que ens hauria d'ofendre que els nostres representants no estiguin a l'altura de les obligacions que exigeix la seva funció.
Governs de tots els colors han governat a cop de decret per evitar controls parlamentaris, han convertit les lleis d'acompanyament dels pressupostos en calaixos de sastre on incorporar disposicions que res tenen a veure amb mesures econòmiques... I gairebé sempre els surt gratis.
Tampoc li passarà factura a Quim Torra. Gairebé cap mitjà de comunicació català s'ha fet ressò del fet que hagi decidit incrementar la pensió dels expresidents de la Generalitat, una mesura que ha colat en un decret que s'aprova «davant la necessitat extraordinària i urgent que pot suscitar la situació greu de pandèmia mundial decretada per l'OMS». Mentre els nostres avis morien en residències i els sanitaris treballaven sense les proteccions adequades, a la Casa dels Canonges algú va pensar que era urgent incrementar la paga que reben els expresidents. El sol fet de pensar-ho els hauria de fer vergonya, posar-ho negre sobre blanc al DOGC és d'una indignitat que clama al cel.
