24 de abril de 2020
24.04.2020
Diari de Girona

Fins al més analfabet passa per burgès

24.04.2020 | 06:00
Fins al més analfabet passa per burgès

La vida segons està plantejada a dia d'avui és una simple factoria comercial, que per sí o per no, ens exigeix ??comprar cada poc temps. El sentit de la propietat, pel que es veu, és el que rubrica la nostra participació en la vida. Ara per ara, fins al més analfabet passa per burgès opulent; sí que pot resultar absurd, però l'irracional (ja saben) s'accentua en els processos de profunda ignorància. Per descomptat, i ho veiem cada dia, per a moltes persones el seu únic estímul és comprar. Mal assumpte relacionar la integració amb la tinença i no amb l'educació... Viure basant la vida en la necessitat és viure amargat i dispers. Sí, hi ha nostàlgies que es fonamenten en realitats imaginàries, i tard o d'hora, ens neguen la llibertat de ser feliços i ens converteixen en enfadats. Hi ha persones que no veuen que un cotxe no comunica, tampoc ho fa la roba de marca, i així un llarg etcètera. Les nostres coses són l'antidiàleg que en moltes ocasions precisa de la psiquiatria per ser comprès. Les coses són acrítiques, només tenen el valor que fa arrogant l'insuficient i el converteix en «algú». Hi ha situacions que evidencien que la inexperiència cultural fa els homes acomplexats; ja des dels nostres ancestres el poder era de qui tenia la terra, no de qui pensava... Moltes de les coses que donem per bones són l'expressió més aguda de l'opressió que causa la ignorància. No pensar porta a veure fortuna en totes les variants de la contradicció. Sí, hi ha esquemes mentals que no prenen consciència amb la realitat, i pot arribar a patir problemes d'identitat. Mirin Facebook o Instagram, per posar un exemple, fins al més catet té el privilegi d'un «m'agrada» en exposar-se amb les seves coses. No importa que la seva ortografia sigui el consentiment de la seva ignorància, a dia d'avui, el nostre valor depèn del que tenim; i no precisament al cap (somric).
Afortunadament hi ha moltes persones que no són la complaença de la imbecil·litat. Persones que suprimeixen tot allò que no és herència de pensament, persones que són el benefici de la cultura i l'educació, persones que no són suggestió, persones que són pretext de l'art, persones que llegeixen, persones que... Sí, persones que són de minories, persones que se senten triomfants pensant no tenint. Crec que sense el coneixement un viu exposat a les mides. Sí, i el pitjor, tot ha de ser gran, així es veu més... És qüestió d'observar, al costat de les proporcions (la majoria de les vegades) s'evidencien les nostres mancances.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook