29 de abril de 2020
29.04.2020
Diari de Girona

Constatar

29.04.2020 | 06:00
Constatar

Un dels clixés preferits d'aquesta etapa de confinament és el suposat canvi de paradigma que comportarà. Segurament és cert que canviarà coses en termes estrictament pràctics i quotidians, és a dir, que durant una temporada (llarga, fem-nos-hi a la idea pel que pugui passar) haurem de subvertir alguns hàbits, mantenir les distàncies i evitar costums poc compatibles amb una pandèmia i les seves seqüeles. Ara bé, aquest mantra que ens servirà per aprendre no sé quantes coses i que ens permetrà ser més curosos amb les nostres decisions, doncs, sincerament, a alguns ens sembla un placebo tirant a frívol. Sobre el tema d'aprendre, ja s'ha vist amb les primeres laxituds normatives: a la que s'ha dit que es podia sortir una mica més al carrer, hi ha qui ha aprofitat per ramblejar en grup sense cap mena d'escrúpol. Sobre les decisions, més del mateix, perquè no serà una pandèmia la que ens ensenyi a no cometre errors ni a ensopegar amb les mateixes pedres. Més aviat al contrari, justament una de les llibertats que ens ha pres aquesta situació és el dret a equivocar-nos sense perjudicar tercers. I si en aquest món hi ha gent que no entén una cosa tan simple com no posar en perill els altres durant els seus trànsits a l'exterior, tampoc fa pinta que de tot plegat en treguin grans lliçons de vida. El cas és que aquestes setmanes estan servint, sobretot, per constatar. Constatar l'egoisme de moltes persones a l'hora de concebre la vida en comunitat i també per constatar la solidaritat de moltes altres per prevenir de mals majors. Els idiotes han continuat sent idiotes (potser se'ls ha agreujat per l'acumulació de temps lliure, però ja venien de sèrie) i els cunyats han continuat sent cunyats, però també t'has (re)enamorat d'aquella gent, la teva gent, que hi és sense que calguin grans proclames virtuals. I aquelles coses de tu mateix que portes tant temps dient que corregiràs, persisteixen i persistiran, perquè al final vius una pandèmia i no un retir espiritual amb teràpia inclosa. Tenir més temps per pensar no et fa necessàriament més efectiu fent-ho. Això sí, també hi ha coses inapel·lables, com la necessitat de comprar pijames duradors, la funcionalitat de les plataformes de streaming i la importància d'aprofundir en els recursos telemàtics per a l'educació, a banda de l'evident disfunció administrativa per garantir necessitats bàsiques i llocs de treball. Uns problemes, aquests, que no ha creat la pandèmia i que no pot passar ni un minut més sense que es resolguin d'una vegada per totes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook