La manera de diferenciar els governs espanyol i català -molt més precisa que el gobierno de España, del conseller Buch- és anomenar-los govern i governet, amb el benentès que el governet és el nostre i que el diminutiu no es refereix als sous que cobren els seus membres, sinó a la capacitat intel·lectual d'aquests individualment i com a òrgan col·legiat en conjunt. Així ens entendrem. Tots sabem que els membres del governet són incapaços de fer dues tasques alhora, ni que sigui mastegar xiclet i caminar, només cal observar-los un minut en les seves rodes de premsa.

El que més li agrada al governet és tractar temes sobre els quals no té competència, sigui establir un sou mínim a Catalunya, sigui proclamar la republiqueta, sigui crear un salconduït per poder circular en estat d'alarma -algú sap com va acabar l'estrafolària idea?-, sigui establir franges d'edat perquè els nens vagin a passeig o sigui -aquesta és l'última- dictar de quina manera i a quina hora hem de sortir al ­carrer a partir de demà. Treballar contínuament en qüestions que mai es podran dur a terme és la millor manera d'amagar la ineptitud, si un dia per error el governet decidís actuar sobre un tema que el concerneix, quedaria al descobert que estem en mans d'una colla d'inútils. Millor així: ells estan contents perquè poden donar les culpes a Madrid de la seva inoperància i els catalans estem encara més contents de tenir-los entretinguts i sense molestar.

Un imagina les jornades que han dedicat a crear aquest extens i inintel·ligible horari per ajudar-nos a sortir al carrer i no pot si no admirar-los, no ha de ser fàcil passar hores, dies i setmanes sense fer absolutament res de profit, només divagant. No està a l'abast de qualsevol. Han parit un horari que ningú seguirà, que ningú entén i que a ningú importa, però ells vinga xerrades i reunions i discussions i videotrucades i -és de suposar- estudis encarregats a l'empresa d'algun amic o familiar, això que mai falti.

El resultat, fins on jo l'he entès, és que si vull fer esport pel carrer m'hauria de llevar a les set del matí, com si en lloc d'esportista fos un condemnat a treballs forçats. També hi ha una franja de 8 a 9 del matí per desplaçar-se a la feina, franja que pot semblar absurda perquè la majoria de treballadors hi van més d'hora, però tingui's en compte que Miquel Buch, Presidentorra i la resta del governet només saben que la gent va a treballar quan ells encara dormen. Més enllà d'això es perden, ignoren què passa als carrers abans de les 11 i a quina hora va a treballar la gent. Un es fica en política precisament per oblidar aquestes coses i no preocupar-se'n mai més. És igual, ja ha quedat clar que ningú ha de seguir aquests horaris i, a més, a hores d'ara ja deuen estar pensant la propera idiotesa.

Algú podria pensar que un governet incapaç de dur a terme res de profit és sobrer. I potser sigui així en qualsevol altre lloc del món, però no a Catalunya. Aquí, els ciutadans preguen perquè als consellers i president no se'ls acudeixi aterrar en la realitat, només faltaria que una banda com aquesta decidís ocupar-se d'algun tema. L'exemple més clar són els geriàtrics, aquests sí competència catalana, que han quedat exclosos dels horaris de desconfinament perquè el governet ha aconseguit que els avis surtin a l'hora que vulguin, si bé amb els peus per davant.