Doncs sí, ja tenim una sentència ferma que confirma que CDC era un partit corrupte, que cobrava comissions per l'adjudicació d'obres públiques. No és cap novetat. Se sabia des de fa dècades, l'únic que ara queda certificat en una sentència judicial. I encara queda per jutjar la presumpta corrupció del cas 3%, molt més voluminosa que la del cas Palau. Tapar la corrupció va ser un dels dos motius pels quals Artur Mas va decidir fer el setembre de 2012 el triple salt mortal de portar el seu partit cap al populisme independentista. L'altra, tapar les descomunals retallades en la sanitat i els serveis socials.

Curiosament, encara que CDC, o el que quedi del partit que va fundar Jordi Pujol, haurà de retornar 6,6 milions d'euros que va robar als catalans, no hi ha cap dirigent del partit condemnat. Només Daniel Osàcar, el tresorer. El Bárcenas de CDC. D'un tarannà més discret, això sí. No cauen mai els de dalt. Ni quan es va condemnar la Unió Democràtica del cas Treball, ni el PP de la Gürtel, ni ara la CDC del cas Palau. Cauen els obrers. La Justícia condemna d'acord amb les proves, i els canalitzadors legals de la corrupció acostumen a ser els tresorers. Però ningú amb un mínim de coneixement es creu que els tresorers actuaven pel seu compte. Obeïen ordres, ben pagades, segurament. Sobretot Bárcenas que, a més d'un generós sou, arramblava tot el que podia. D'Osàcar no se'n coneix tant. Sembla que el convencia més el «servei al país», que és l'eufemisme que s'utilitza a Catalunya. O això és el que es devia creure. No, ni Osàcar adjudicava les obres públiques, ni negociava les comissions, ni es quedava els diners (o no tots). Era l'intermediari, l'home de la gavardina de les pel·lícules, que espera el maletí dins d'un portal fosc. Per això, quan anava a declarar als jutjats l'acompanyaven Oriol Pujol i Jordi Turull, com a lloctinents. Va ocupar el càrrec el 2005 per la mort de Josep Maria Torrent, que el va precedir en la feina bruta del partit. Artur Mas va adjudicar aquesta activitat als tresorers, després d'apartar Jordi Pujol Ferrusola, que ja s'havia enriquit prou a costa del partit i de la Generalitat.

Daniel Osàcar, a qui el Tribunal Suprem li ha rebaixat lleugerament la pena de presó, haurà de complir una condemna de 3 anys i 6 mesos de reclusió, a més de pagar una multa de 3,7 milions d'euros. La multa la pot acabar pagant qualsevol caixa de resistència, però el compliment de la presó és personal. Osàcar té 85 anys, i no sé si tenir la filla col·locada a Presidència de la Generalitat (64.665 euros de sou anual per l'indefinible càrrec d'«assessora de comunicació digital»), li compensarà passar una temporada entre reixes a la seva edat. S'ho menjarà tot sol? Si així ho vol, bon profit.