Cartes

seva gent

Peter Saey Girona

En aquests dies en els quals com a societat intentem tornar a una certa normalitat, la corrent mediàtica majoritària defensa unes mesures de desconfinament que es basen en la definició rígida d'ordres i normes, acompanyades d'eines de control estricte.

En les primeres setmanes de la pandèmia COVID-19 regnava el pànic, provocat per una allau de víctimes mortals, la por a un col·lapse del sistema sanitari i també el desconeixement del virus per la comunitat científica que, per tant, feia impossible traçar un camí de recuperació amb garanties des del primer dia. En aquestes condicions, millor anar per la via de la protecció màxima, encara que limiti la llibertat individual.

Però arribats a la fase del desconfinament i sense renunciar que la salut segueixi sent el més important, també entra l'impacte socioeconòmic en la calibració de les mesures proposades. Les autoritats continuen apostant per no deixar cap criteri a l'elecció i valoració de l'individu, perquè existeix el risc d'un rebrot del virus. Mentre en la seva immensa majoria la població ha seguit les normes del confinament i s'ha portat d'una forma exemplar, ara no es confia en aquells ciutadans que reclamin menys imposició de criteris i control a canvi de més delegació de la responsabilitat en cada ciutadà. Sorprèn la gran quantitat de gent que dona suport a la tesi que en aquest país o es controla i es sanciona o si no anem al desastre. Perquè des de fa molts anys, els catalans demostren ser igual de cívics que qualsevol dels pobles que tot sovint es fan servir de model (habitualment els països més nòrdics). A Catalunya, quan al ciutadà se l'empodera, la gent respon i supera les expectatives. Em comentava un amic botiguer de roba (considerat servei no essencial) a Girona que, amb l'ajut d'unes pautes de precaució a seguir, ell ja hauria pres tantes mesures com fossin necessàries per a assegurar la salut de tothom. Està convençut que els clients hi haurien col·laborat en tot moment. I no hauria hagut de fer un ERTO a tres o quatre empleats. Jo m'ho crec. Portat a gran escala, el guany econòmic seria considerable.

En una emergència, l'empoderament converteix la gent responsable en els teus principals aliats, no pas en súbdits que s'han de controlar en tot moment.

Negativitat

Xavier Serra Besalú Girona

No sé si la carta que li envio, Sr. Director, obtindrà espai a la secció d'opinions dels lectors. No voldria semblar maleducat ni esbojarrat. Resulta que, en llegir certs articles d'opinió del diari que vostè dirigeix, se'm fa un nus a la gola: són d'una negativitat incòmode. No m'agrada quan només es destrueix: hi ha postures actituds, llenguatges que -sent lícits perquè ningú és tan «guapo» que agradi a tothom- em resulten massa àcids.

Hi ha menjars àcids que donen gust a la gola; altres fan mal. Els seus col·laboradors -fixos o freqüents- potser s'ho poden permetre, però no em sembla encertat. Em refereixo a les freqüents opinions de l'Albert Soler o el Josep López de Lerma sobre algunes autoritats del país -que són o han estat- com els presidents Puigdemont o Torra o l'alcaldessa Madrenas, entre d'altres.

Quina llàstima que la seva bona ploma només ataqui, massa sovint amb grolleria.

Ells mai ho farien.