Per guanyar, cal saber com fer-ho, i el passat ofereix abundants claus sobre això. Amb tot, ens obcequem a ignorar-les. La revolució jueva contra Roma va ser provocada per les desigualtats del colonialisme, no pel messianisme militar. No es pot considerar que els romans fossin més realistes simplement perquè van ser els vencedors. Les dues parts van emprendre aquell enfrontament per raons pràctiques, mundanes. Si George Washington hagués perdut la guerra d'independència nord-americana, hauríem de concloure que l'exèrcit continental va haver de plantar cara a una consciència d'estil de vida irracional lliurada a una quimera anomenada «llibertat»? En la cultura, com en la naturalesa, freqüentment sistemes que no són producte de forces selectives no aconsegueixen sobreviure, no perquè siguin deficients, sinó perquè en troben d'altres que estan més ben adaptats i, per tant, són més poderosos. Gairebé per definició, la revolució vol dir que una població explotada ha d'adoptar mesures desesperades davant de grans dificultats per enderrocar els seus opressors. Classes, races i nacions accepten habitualment el desafiament d'aquests impediments perquè les alternatives són prou detestables perquè valgui la pena córrer riscos encara més grans. En qualsevol cas, l'imperi romà va ser finalment destruït, i els pobles que van acabar amb ell eren colonials, com els jueus, i molt inferiors en nombre, equipament i tècniques militars.
