Les fases de la desescalada obren possibilitats, no obligacions, i no resten una sola precaució contra el coronavirus. Va haver-hi esportistes debutants a la desescalada, per no ser menys que ningú, ¿hi haurà ateus a missa per no sentir-se desfavorits respecte als practicants?
El PP ha fet un gran servei a la nació en convertir-se en exemple de mala desescalada. La seva desescalada va acabar en daltabaix. En el camí cap al desconfinament, Pablo Casado va passar de ser fotografiat impotent al lavabo a ser considerat irrellevant al Congrés. Es va abstenir en la pròrroga de l'estat d'alarma i no li va importar a ningú.
En la mateixa figura de Casado es veu que no és qüestió de sortir, encara que es pugui. A cada telenotícies canviava l'escenari des d'on el líder del PP feia declaracions, en una desescalada per a molts sectors, però l'únic moviment polític d'Inés Arrimadas, confinada a terme, que ha fet les seves principals declaracions des del sofà de casa, el va deixar descol·locat.
A Isabel Díaz Ayuso, la presidenta popular de Madrid, li va passar com al seu mentor i president. La seva representació de vídua de Corona a l'Almudena, portada fins al ridícul de presentar-se com la Dolorosa en una primera plana, va tenir pel mig la major turbulència política de la desescalada per l'afany d'avançar a la fase 1 contra el seu propi criteri del dia anterior i el de la seva directora general de Salut, que va dimitir. Empesa per Fernández-Lasquetty, un fanàtic religiós del liberalisme, i pel seu vicepresident, el ciutadanita Ignacio Aguado, Ayuso va desescalar amb unes gambades que al problema econòmic que seguirà al sanitari ja n'hi està veient un altre, d'ordre públic. Cal no oblidar aquesta frase. És una fase no prevista pel Govern.
