15 de maig de 2020
15.05.2020
Diari de Girona

Cartes

15.05.2020 | 06:00
Cartes

Vestim la ciutat
amb flors
Lluís Torner i Callicó Girona
El segon dissabte del mes de maig, si tot anés com hauria d'anar, tocaria fer la inauguració de la Setmana de les Flors. Ja fa bastants dies, preveient que no podria tenir lloc, vàrem escriure un poema sobre la possibilitat de fer una alternativa ciutadana, i veient que altra gent ha pensat un xic igual, en fem la tramesa, per si totes i tots hi posem un xic de la nostra part.
Deia així:
Som al desè diumenge de confinament, la gent comença a estar neguitosa, per acabar-ho d'adobar està plovent, enfront la tristor, la pluja hi és de sobra.
Tenim la primavera ben entrada, però estant confinats no en podem gaudir, tant si fa sol com si no, hem d'estar a casa, sols la tasten. un xic els que tenen jardí.
Una mica, també, els que tenim balcó, i el costum de tenir-hi plantes i flors, siguin poques o moltes, és prou això, per omplir-nos de vida, i de color.
Seria bo que, passat el covid-19, tots els balcons i jardins de la ciutat, celebrant que torna la vida de nou, vestissin de plantes i flors, amb gran esclat.
A més tenint en compte que enguany no podrem tenir la Setmana de les Flors, omplint-ne a pleret els esmentats espais, Girona seria la ciutat dels colors.
Si tenim clar que les flors són alegria, i en aquests moments n'estem necessitats, veure balcons i jardins ben plens de vida donaria un nou rumb a la ciutat.
A més seria bo de prendre'n nota, que tenir ben florits balcons i jardins diu molt a favor dels que hi habiten, i per tant faria honor als gironins.


L'espectacle
del Pertús
Josep M. Loste Romero PORTBOU
Els passats 11 i 12 de maig vàrem tenir un «espectacle» veritablement dantesc a l'enclavament transfronterer del Pertús. Atès que l'Estat francès va permetre una nova fase del desconfinament, en què es podia viatjar a comprar fins a 100 quilòmetres de cada domicili, una allau de gent de nacionalitat francesa, es parla de 1.000 a 2.000 persones, va anar a comprar massivament tabac i alcohol –a meitat de preu del que pot costar a Perpinyà o Narbona– a la vorera esquerra del Pertús, que forma part del barri dels Límits de la Jonquera (Alt Empordà). De fet, això no és nou, cada estiu passa el mateix. De tota manera, en aquest cas es podia preveure després del tancament de la frontera, ja fa dos mesos. La descoordinació entre l'Estat francès i l'Estat espanyol ha estat absoluta, quan són dos països que formen part de la UE i del Tractat de Schengen. Aquest turisme d'alcohol, tabac i vehicle privat (combustibles fòssils) és un model de molt baix valor afegit i cultural, i més en el marc del nou paradigma del postcovid-19. A més, ara què passarà a partir del divendres 15 de maig amb la quarantena?
D'altra banda, un servidor proposaria a aquests ciutadans que quan s'acabi aquest malson del coronavirus un dia visitessin el Museu de l'Exili de la Jonquera, a molt pocs quilòmetres del Pertús, i un altre dia prenessin el tren convencional, a Narbona, Perpinyà o Argelers, i arribessin fins a Portbou per visitar el Monument de Walter Benjamin i la magnífica estació internacional dissenyada/construïda, l'any 1929, per Eiffel .


Indignació amb Albert Soler
Orlando Jimenez Romero Maçanet de la Selva
Quina vergonya! Com podeu publicar aquesta opinió de l'Albert Soler. No té ni idea de què parla. Què seria la humanitat sense la penicil·lina o les vacunacions massives, dues de les grans fites de la medicina. Com a metge em sento indignat i com a ciutadà, totalment ofès. Però què es pensa que és això que estem vivint? És una crisi sense precedents on científics de molts àmbits intentem entendre a quina amenaça ens estem enfrontant. Hores, moltes hores, dies, molts dies de dedicació per tapar aquesta allau que encara ens amenaça i no ens deixa dormir tranquils. Tants companys i companyes dedicats a treure el millor de nosaltres. El pitjor encara està per venir i en aquell moment en què no et trobis bé et prens una camamilla a veure si millores. Però sobretot no creguis en la ciència i el que fem cada dia per intentar salvar alguna vida. Sacrifici i lluita dia a dia és el que fan tots els companys dedicats a la salut amb condicions no sempre adequades per assegurar-nos a nosaltres mateixos. Amb la teva mentalitat així tenim els líders mundials que tenim des de Trump a Bolzonaro passant per Boris Jonhson. Ja ho diu Arguiñano: el món és com és perquè manen els dolents i els mediocres. Sobretot, Albert, no vagis al teu metge o metgesa, millor li ho preguntes a Putin o Trump, que ells sí que tenen coneixement

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook