16 de maig de 2020
16.05.2020
Diari de Girona

No podem deixar morir els bars i restaurants

16.05.2020 | 06:00
No podem deixar morir els bars i restaurants

Tinc la sensació que la nova transformació global ens exigeix ??prendre consciència i començar (igual que els nens de pàrvuls) a aprendre nous esquemes mentals i noves formes de conducta. Sense la capacitat d'accelerar el procés, l'únic que tindrem és por i falta de flexibilitat. Penso que l'ésser humà s'ha d'esforçar a defensar amb grandesa totes les circumstàncies i per suposat saber reaccionar. Per entendre el que està passant cal (opinió subjectiva) un sistema racional totalment nou. Per absurd que sembli, crec que és el moment d'oblidar el que s'ha après, i sense ingenuïtat, fer front a la nova manera de viure. Accentuar l'ahir és no donar dret a l'avui. El retrocés, encara que només sigui record, no sol ser amic de l'acceptació. Per tant, concentrem les nostres energies a construir nous sistemes emocionals i treballem estrictament a aprendre noves conductes.
El concepte bàsic de normalitat ara no ens val de res, bé, sí (en termes simples), per debilitar i no aconseguir el nostre objectiu.
Diguin-me, de què serveix a dia d'avui el que s'ha après durant una vida? Facin memòria (somric), tot el que abans era evidència de bona educació ara és el contrari. Apa que... Qui ens havia de dir que ens saludariem a crits al carrer? I així amb tot; mai em vaig imaginar formar part d'un món que no discorre al costat de la proximitat, però ja veuen (la situació és la que és) i és absurd renegar-ne. Els pensaments comparatius són fabricants de discòrdia; tots tenen la mateixa condició: plantejar les coses més enllà del jo i tocar els nassos. Podem concebre la vida de moltes formes, indiscutiblement, però mai amb resignació.
Tot el nou tendeix a fer paüra. El temps, la majoria de les vegades absol la por i desapareix al costat del costum. Aviat, podrem executar l'esborrany que a dia d'avui estem escrivint, i amb enteresa hem d'enfrontar-nos a tot. Fa pocs dies, caminant pel carrer, vaig sentir una persona dir: «Mentre la cosa no millori, no aniré a cap bar ni restaurant». Pensant així, saben el que passarà ? Molt simple: Espanya deixarà de ser l'instint d'alegria que ens caracteritza i ens convertirem en l'enderroc de la por. No, no podem deixar morir els nostres bars, restaurants i llocs d'oci. La por sempre té un punt de vista egoista; hem de pensar desinteressadament en tots els professionals de l'hostaleria, i tornar-los amb gratitud tot el que en el seu dia van fer per nosaltres. Els cambrers sempre van ser la transparència «agenollada» a la nostra disposició. La majoria d'ells van saber esmorteir els nostres mals dies amb un somriure. I ara què? Sí, toca ser al·legoria que no es torba per res i aprèn a canviar la por per amor. No sé vostès, però jo em nego a no vibrar cada dia per l'efecte de la por...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook