Sir Humphrey Appleby era un dels protagonistes de la sèrie britànica Sí, ministre. Secretari permanent d'un ministeri des de feia 25 anys, el seu objectiu era evitar que els polítics es dediquessin a governar. Com a màxim funcionari del departament, els mantenia ocupats lliurant-los muntanyes de papers per signar mentre ignoraven el que passava al seu voltant. Es tractava que el ministre cregués que estava fent una feina de profit mentre els funcionaris feien i desfeien a la seva voluntat.

Vaig recuperar alguns moments de la històrica sèrie de la BBC a principi d'any quan un industrial relatava les dificultats que tenia per posar en marxa una nova instal·lació. Tots coneixem exemples d'empreses o particulars que han hagut de tramitar alguna sol·licitud davant l'administració que han acabat topant amb un laberint normatiu i el fre de la burocràcia. Sovint, el que es proposa amb bona voluntat política acaba en ineficàcia i frustració.

Per superar la crisi econòmica provocada per la pandèmia de COVID-19, governs i economistes recepten la intervenció pública en l'economia, fins i tot a costa de l'augment significatiu del deute públic, qüestió que durant anys ha estat considerada un tabú infranquejable.

És important que els recursos arribin a l'economia productiva i les famílies vulnerables amb rapidesa. Això serà complicat si no s'articula una reforma que agilitzi els tràmits administratius. Seria possible, per norma general, reduir els formalismes i els terminis en benefici de l'objectiu de recuperar l'economia? Si l'estat d'alarma ha permès adequar pavellons com a hospitals en pocs dies, no hauríem de ser capaços de decretar un període especial lliure de burocràcia per un període determinat? La contrapartida seria un increment de les sancions a aquells que s'aprofitin de la situació amb mala fe.

El paper de l'Estat com a garant de la legalitat és fonamental, però potser en aquest període excepcional seria més profitós prioritzar accions ràpides per aturar l'hemorràgia econòmica.