Mal està que es tracti la gent com si fos un ramat, tal com han fet nombrosos governs; però encara pitjor que se la sotmeti a experiments per comprovar la seva immunitat «de ramat». Aquí, a Espanya, no tenim la talla.

Sosté, en efecte, una enquesta epidemiològica del Govern que amb prou feines hi ha un 5 per cent d'espanyols contagiats pel virus de la corona, cosa que, lluny de ser un motiu d'alegria, llança un ombrívol panorama de futur sobre l'epidèmia en curs. Per més que hàgim estat, segons Google Maps, el poble més obedient de tots els del món durant el confinament, la veritat és que ni així hem adquirit la famosa «immunitat de ramat». O precisament per això, qui sap.

Caldria, almenys, un 60 per cent d'infectats perquè la societat espanyola aconseguís la «herd immunity», que és com la ciència escrita en anglès anomena la butlla sanitària adquirida a força de contagis. Arribats a aquest punt, podríem comptar per dir-ho amb una vacuna natural contra la bestiola que ens està arruïnant imparcialment la salut i l'economia. Sempre que el virus no muti, que aquesta és una altra.

Lògicament, el confinament decretat manu militari pel Govern ha impedit que els espanyols es transmetessin alegrement el virus els uns als altres. La mesura va funcionar, més o menys, fins ara, quan la ciència ha arribat a la conclusió que, amb tan pocs contagis -només un 5 per cent de mitjana-, la població del país està desprotegida davant d'un possible rebrot de la malaltia.

Queda clar, per tant, que la COVID-19 planteja un dilema de dues banyes, segons el qual facis el que facis te'n penediràs. Cap de les dues solucions resulta del tot acceptable; i alhora, les dues són igualment acceptables. Bé, sembla que no ens contagiem, per lògica elemental; però aquest és, al mateix temps, un inconvenient des del moment en què ens impedeix donar-nos per vacunats.

La decisió sobre tan contradictori problema ha de prendre-la el Govern, que per això se li paga. El dolent és que els nombrosos assessors que, en qualitat d'experts, aconsellen el Consell de Ministres de Sánchez han canviat d'opinió tantes vegades al llarg de només dos mesos que ja resulta difícil seguir-los.

Primer van dir, sense cap concessió al dubte, que l'ús de mascaretes no tenia el més mínim sentit en persones sanes; encara que a gairebé ningú se li haguessin fet proves per saber si ho estaven o no.

Els xinesos, que sí que han controlat l'epidèmia, es posaven les mans al cap en escoltar aquesta mena de recomanacions: si bé això és el menys important. El que ho és més és que, després de suggerir a la gent que anés pel món a cara descoberta, els savis al servei del Govern semblen haver-se adonat ara que és millor portar mascareta que no portar-la. I, vistos els precedents, era d'esperar que no triguessin gaire a declarar-les obligatòries.

Fa l'efecte, en fi, que els gestors de l'epidèmia només saben que no saben res, com deia Sòcrates de si mateix. Això certificaria, per descomptat, la seva reputació de savis a la manera socràtica, la qual cosa sens dubte constitueix un motiu de tranquil·litat per al poble. Ara només falta resoldre el dilema del ramat que no està immunitzat i podria caure, per tant, víctima d'un probable rebrot. Per si sí o per si no, el Govern ja ha començat a donar la culpa als que surten a les terrasses.