Rubalcaba em va dir que «li he prohibit a la policia que em segueixin portant arguments insostenibles per il·legalitzar Bildu. L'important és que governin, que administrin i siguin jutjats per això». Doncs en això estem. Els hereus de Batasuna van ser filoterroristes fins a l'últim minut, obligats a reinventar-se amb el baptisme sense foc, el dramàtic abandonament de les armes que sustentaven la seva doctrina. Porten avantatge, per tant, en començar de zero, en una societat obligada al mateix exercici amb motiu de la pandèmia. Avui ningú és més que ningú, un missatge cristià i per tant revolucionari.
Bildu com a inductor de la derogació «íntegra» de la reforma laboral de Rajoy ha despullat les resistències a començar de zero. De Vox a CCOO, exerceixen d'avaladors del trist penúltim president de Govern. No sempre amb el patetisme de la socialista Adriana Lastra, negant un text que ha subscrit. Com va dir Bono arran de l'11-M, malament estan les coses quan els proetarres mereixen més crèdit que els líders del partit en el poder.
Fins al Financial Times admet que la pandèmia potencia una economia socialitzada, si no comunista. En repartir la població en nens, pensionistes, aturats, funcionaris i treballadors privats, els més mal pagats són els últims a excepció d'algun sector de la infància. La ficció que uns pocs milions de persones sustentin amb sous mitjans la immensa majoria, no funciona ni com una broma. Fins i tot l'ultraconservador Boris Johnson va aprendre la lliçó de la crisi financera, i apuntala els sous fins a tres mil euros per no dissecar l'economia. Els que van acabar amb Rajoy per raons higièniques, no en trobaran cap per mantenir la seva reforma esclavista. Descartar la derogació «íntegra» pel seu estrany origen, equival a anul·lar el descobriment de la penicil·lina perquè va ser el fruit d'un accident. Per no parlar que els independentistes d'Artur Mas van votar aquella iniciativa del PP, sense que cap espanyolista s'esquincés les vestidures.
