A Mèxic han inventat el llit-taüt, que serveix per a la son de diari i per al somni etern. En altres paraules: caus malalt, arribes a l'hospital, t'acomoden en un d'aquests llits i comencen el tractament. Si et recuperes, tornes a casa. Si mors, només cal col·locar sobre el llit una tapadora ad hoc que la converteix en taüt. El conjunt, de cartró, és biodegradable a més d'econòmic. Els vells fèretres de fusta comencen a assemblar-se a aquells Cadillacs horteres dels anys 50 del passat segle que consumien gasolina a cabassos. Ara s'imposa la sostenibilitat i la sostenibilitat és el cartró. Bé pels mexicans!
Vaig conèixer el cas d'un home que va emmalaltir fora del seu lloc de residència i al qual els metges li van donar tot just unes hores de vida. El moribund va demanar que el traslladessin al seu poble, per a la qual cosa es van requerir els serveis d'una ambulància medicalitzada. Durant el viatge, el malalt va ser presa d'una gran agitació, ja que temia anar-se'n d'aquest món abans d'arribar a casa. Els que el van acompanyar van ser testimonis d'aquell estat de nervis que el mantenia viu al temps de fer la impressió de matar-lo. Van arribar per fi al poble i la família el va acomodar no només a la seva llar de tota la vida, sinó al mateix llit en què havia nascut vuitanta anys abans. A partir d'aquest instant, l'ancià es va calmar i els seus afins el van veure anar-se'n a poc a poc en un estat de beatitud sorprenent, com si tornés a l'úter de l'interior del qual havia sorgit a la realitat.
Avui és molt difícil anar-se'n d'aquest món al mateix llit en què s'hi va venir perquè els llits duren poc. Tot dura poc. El capitalisme desaforat només se sosté a base d'una rotació brutal dels productes de consum. Tornar a l'úter és un somni, però trobar el descans final al mateix llit en què vas caure malalt tampoc està malament. Els mexicans saben el que s'ha de fer en les qüestions relacionades amb la Parca, també coneguda com la Pelona. De fet, es troba present en totes les seves festivitats i fins i tot a les llaminadures dels nens abunden les calaveres de sucre, que dulcifiquen el seu terrible aspecte. Un gran invent, en fi, el del llit-taüt, que aviat, espero, arribi als nostres comerços.
