Cartes

Sense Tabac

Fernando Guerrero Barrio Girona

Com cada any el 31 de maig se celebra el Dia Mundial Sense Tabac, una forma de conscienciar les persones perquè no s'iniciïn en aquest hàbit, o bé ho deixin. Actualment s'estima que un 23% de la població a Espanya fuma diàriament, però també provoca la mort a 55/60 mil persones a l'any o el que és el mateix 150/164 morts al dia.

Comparades aquestes xifres amb la COVID-19 pel nombre de morts, la diferència està en què el virus és un procés ràpid i el tabac és lent i afecta la qualitat de vida durant anys. El tabac produeix diversos tipus de càncer: pulmó, boca, laringe, pàncrees, fetge MPOC, etc.

És molt important per als joves no iniciar-se en aquest hàbit, ja que és una addicció que et canvia la vida. I la de la dona, amb un 21% de fumadores, afegir altres conseqüències: càncer d'úter i bufeta, a més de provocar parts prematurs, cardiopaties coronàries i reducció de pes del nadó, així com canvi en el color de la pell, són conseqüències del tabac que es poden evitar. Aprofita aquest dia i canvia de vida, la salut és el que importa.

No són xifres,

són persones

Jesús Domingo Martínez Girona

A les residències espanyoles de la tercera edat han mort un percentatge elevat de persones majors per la pandèmia, vull dir a causa del coronavirus. Es calcula que el nombre d'infectats és molt alt.

No són xifres, per això no vull posar números, són persones que han passat els últims anys de les seves vides en residències de majors que, centres per la seva pròpia naturalesa, no poden comportar-se com centres d'atenció sanitària, i menys encara hospitalària. Això no vol dir, necessàriament, que les persones que hi viuen estiguin mal ateses; i tampoc vol dir que el problema sigui exclusiu de les residències de titularitat privada.

L'Estat espanyol no compta amb un cens exacte de les persones que viuen en residències. Es calcula que podrien ser unes 373.000, ja estem amb els números. Les famílies, especialment a les zones més urbanitzades, necessiten d'aquest recurs perquè de vegades resulta impossible tenir cura de la gent gran. A les zones rurals les coses segueixen sent un tant diferents. No obstant això, ara, amb milers de morts a les nostres esquenes, ens adonem que la longevitat ha de ser cuidada amb independència del seu cost.

Des d'aquí vull donar les gràcies a la direcció i al personal que atenem la residència Les Vetes de Salt que, malgrat la manca d'atenció per part de qui devia tenir cura, han aconseguit superar la situació sense cap mort i sense cap contagi reial. Gràcies a tots els que d'una manera o altra estem relacionats directament amb Les Vetes.

L'escola Eiximenis, premiada a WAPPS.cat

Maria Codina Forcada Girona

L'escola Eiximenis de Girona i la seva comissió TIC ha estat guanyadora del primer premi a la «Millor web de primària» de la 10a edició de WAPPS.cat, el concurs de pàgines web i apps en català creades per alumnes, amb la seva pàgina http://eiximenisostenible.cat. Un segon grup de nens i de nenes ha quedat en segona posició en la modalitat de «Millor actualització de la pàgina web de centre» amb http://eiximenisgirona.cat. En aquesta edició hi han participat 3.300 estudiants des de cicle superior fins a cicles formatius de grau superior.

En temps de confinament

Cristina Melendez Girona

Com podíem imaginar que després d'haver patit les inundacions del temporal Gloria que ja havien deixat a la misèria famílies i negocis ens arribaria la covid-19? Un organisme simplificat ha aturat el món sencer. Ni els sindicats més ben organitzats han estat mai capaços d'aturar-ho tot. Bé, tot no... En els hospitals i en els serveis essencials s'han redoblat les persones. També la imaginació i el talent han posat mans a la màquina més preuada per enginyar i produir nous estris. Un sol objectiu on tot suma per evitar la propagació del virus.

S'ha generat un paisatge artificial. Els essencials a la feina i la resta amb la complexa missió d'estar-se a casa on ha calgut muntar despatxos, escoles, sales esportives, tallers de costura... La tecnologia i a la generositat han posat a l'abast de tothom les col·leccions dels grans museus, biblioteques, concerts i espectacles musicals, d'alguns dels quals mai hauríem somiat poder-ne gaudir!

Els dies es toquen. Dormir, pensar, no dormir, pandèmia, teletreballar, confinar, desescalar...

Ens tornem més resilients? El retorn a l'activitat professional no és possible per a tots. Negocis que tanquen. Vides truncades... famílies que han perdut els seus essers més estimats, dols que no es curen... ens aombrem i les angoixes ressorgeixen.

Amb la calor obrim les finestres i sembla que hi ha vida més enllà de les llars: els ocells piulen i despunten els arbres. La primavera no s'atura. S'imposa el distanciament social, la mascareta i el gel hidroalcohòlic però també des de l'ètica, la tecnologia, la política i la ciutadania busquen trobar un equilibri de forces per acceptar la nova realitat mentre els científics en els laboratoris posen els seus coneixement en bé de tots.