07 de juny de 2020
07.06.2020
Diari de Girona

la bellesa guareix (i atreu)

07.06.2020 | 06:00
la bellesa guareix (i atreu)

La primera part del títol d'aquest article són paraules del papa Francesc, quan inaugurà un nou centre d'acolliment nocturn i diürn a Roma. El Papa veié la planta baixa del centre, destinada a l'acolliment de dia, i després visità la capella dedicada a sant Jordi. I va ser quan contemplà aquests espais que exclamà: «La bellesa guareix». I és cert, perquè la bellesa, que ens parla de Déu i que és com una empremta del Senyor, té la capacitat de guarir el que està ferit.
Però la bellesa també atreu, com ens recordà el Papa en la seva trobada amb preveres, religiosos i religioses, seminaristes i catequistes reunits a la parròquia de Sant Pere, a Bangkok, el 22 de novembre de l'any passat. El Papa va comentar unes paraules d'una religiosa, Benedetta, que explicà als qui es trobaven reunits amb Francesc com va sentir l'atracció per la vida consagrada. El Papa deia: «Benedetta, tu ens has parlat de com el Senyor et va atreure per mitjà de la bellesa. Tot començà per una mirada, una mirada bella que et va captivar». El Papa exhortava els preveres, religiosos i religioses, catequistes i seminaristes, a viure desperts «a la bellesa, a la meravella», capaces «d'obrir nous horitzons». Per això, com digué el papa, «una vida consagrada que no sigui capaç d'estar oberta a la sorpresa, és una vida que s'ha quedat a meitat de camí».
El Papa destacà la importància de la bellesa en la vida dels deixebles de Jesús: «Anunciar Crist és quelcom de bell, de formós, capaç d'omplir la vida d'un nou resplendor i d'un goig profund, tot i les proves». Per això els contemplatius (i també tots els cristians) estem cridats a viure «la santa audàcia de buscar nous camins, per tal que arribi a tothom el do de la bellesa que no s'apaga». El Papa demanava tenir «ulls que captiven», capaços «d'anar més enllà de les aparences, d'arribar i celebrar la bellesa més autèntica que viu en cada persona». El Papa també exhortava els qui l'escoltaven «a compartir una alegria, un horitzó bell, nou, sorprenent», capaç de sembrar les llavors de l'Evangeli.
En aquesta festa de la Santíssima Trinitat, els contemplatius hem de ser testimonis d'aquella bellesa que guareix i que encisa, per mostrar al nostre món la bellesa de l'esperança, de la comunió fraterna, del perdó, de la confiança. Per això avui, en aquesta jornada de la Vida Contemplativa, cal que els monjos i les monges, com les benedictines de Sant Daniel, els cistercencs de Solius o les clarisses de Vilobí d'Onyar, siguem capaços de viure i de transmetre la bellesa de l'Evangeli que guareix i atreu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook