10 de juny de 2020
10.06.2020
Diari de Girona

No m'ho negarà, alcaldessa Madrenas

10.06.2020 | 06:00
No m'ho negarà, alcaldessa Madrenas

El refranyer català és molt ric i acumula segles de saviesa popular. Un d'aquests, però, no és del meu grat. Diu que «pensa mal i no erraràs». L'he practicat ben poc perquè soc dels que creuen en la bondat, en la bo­na fe i en la paraula dels altres. En el supòsit dels polítics en actiu que governen una ciutat, per exemple, els faig un dipòsit de confiança en relació amb l'obligació constitucional de vetllar per l'interès públics i atendre's a la legislació en les seves decisions.

Això no obstant, a voltes, algunes resolucions d'alcaldes i d'alcaldesses m'arrosseguen cap a la dita reproduïda donat que fan ferum. L'olfacte és el sentit encarregat de detectar i processar les olors. El tenen els animals i el tenim els humans. Cadascun amb la seva finesa. En conseqüència, quelcom que esdevé subjectiu. Si ho portem als acords que prenen els òrgans unipersonals o col·legiats de tota corporació pública, com ara l'Ajuntament de Girona, entre el refranyer i l'olfacte es pot fer un autèntic càlcul de probabilitats.

No em negarà, l'alcaldessa Marta Madrenas, que l'adquisició a dit de quatre habitatges per destinar-los a vivenda social sota l'excusa de la COVID-19 fa tuf d'api. La invocació a la «urgència extrema (...) arran de la situació de l'emergència sanitària», que s'invoca a la memòria justificativa de la compra feta, se'n fa un insult a la intel·ligència si, tot seguit, hi va una confessió en tota regla sobre l'erràtica i insuficient política municipal en matèria de vivendes socials. En la motivació hi ha el pecat comès. Sorprenent.

Quan vaig llegir el reial decret-llei que atorga a les administracions locals la potestat de contractar saltant-se la llei ad hoc, em vaig dir que era com regalar una granada a un nen o a una nena perquè hi jugués. En qualsevol moment pot explotar i danyar. «Feta la llei, feta la trampa», diu igualment el refranyer, i de trampa se'n fa en aquesta compra habitacional a particulars donat que la justificació res no justifica. Es podria estar en una desviació de poder. De fet, les senyals de fum es troben en la mancança d'una justificació basada en Dret.

El cost de la compra feta a dit s'emporta la meitat o més dels diners pressupostats per tot l'any 2021 per aquest concepte. Tracto d'imaginar-me la cara de babaus que van posar els de la CUP quan s'assabentaren que la tria, el tracte i la corresponent compra es va fer a esquenes seves quan la veritat ens diu que varen regalar –també ERC– l'aprovació dels pressupostos als liberals conservadors i de dreta de JxCat. Han quedat tan tocats de l'ala, políticament parlant, que ara volen desfer el gran mercat dels dissabtes per fer mercadillos a cada cantonada.

En aquest assumpte no s'han respectat ni els principis de publicitat ni els de lliure concurrència. Se'm dirà que se'ls va emportar en Pedro Sánchez, però un és lliure de pensar que l'obscurantisme és pas previ al pucherazo, exactament el contrari de l'objecte d'algunes lleis per evitar la ­corrupció. Si fos el fiscal José Grinda, aquell que encara investiga la compra del fons Santos Torroella feta per Carles Puigdemont, demanaria avui mateix tota la documentació relativa als 350.000 euros gastats en la compra d'aquests pisos. Amb voluntat d'aclarir, naturalment, ja que l'obligada transparència se la varen polir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook