La pirueta més arriscada de Pedro Sánchez durant la pandèmia consisteix a presumir dels morts que han evitat les seves mesures, en el rang de centenars de milers. Immediatament, se li pot retreure si no hauria de restar-ne algun més, per impedir que el coronavirus matés probablement més de quaranta mil espanyols, encara avui la major incidència del planeta en relació amb la població total. En una etapa que ha demostrat l'estreta vinculació entre la validesa dels pronòstics emesos pels economistes i pels epidemiòlegs, el Govern s'aferra a l'aplaudiment per la salvació de vides humanes de l' Imperial College, esbiaixant que el seu màxim representant i principal assessor científic de Boris Johnson va haver de dimitir per reunir-se amb la seva amant durant el confinament.

El perill dels cadàvers hipotèticament evitats és que condueix immediatament als cadàvers reals que podrien haver-se salvat si s'haguessin avançat una setmana les prevencions sobre concentracions públiques que va comportar l'estat d'alarma del 14 de març. Segons les estimacions dels mateixos epidemiòlegs de prestigi, els partits de futbol, les manifestacions feministes i els àpats de partits polítics com Vox es van traduir en víctimes mortals. No és una casualitat el paper de Madrid com a focus emissor de la pandèmia, i les nombroses concentracions que va registrar durant la setmana prèvia al confinament radical.

La magistrada del cas 8-M arxiva la instrucció després d'haver patit l'assetjament dels mateixos sectors que la victorejaven en processar Cristina Cifuentes. Encara que l'assumpte ha revelat la malla esbiaixada i defectuosa dels atestats de les forces de seguretat, les estrepitoses desqualificacions a la jutgessa des de l'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia obliguen a recordar que aquestes intervencions tan emotives són rutinàries per exemple en escàndols com el cas Infanta. És a dir, cada vegada que els tribunals actuen per defensar els ciutadans contra els excessos de poder.

Potser no és casualitat que l'arxiu realitzat per Rodríguez-Medel coincideixi amb la declaració del primer ministre italià davant la Fiscalia, precisament per no haver aïllat el volcà víric de Bèrgam.

Es veu que a Itàlia no són tan llepafils a l'hora d'indagar en el que ha passat. El Govern espanyol tampoc va adoptar cap mesura d'aquest tipus a Madrid, la sagrada capital ni tocar-la. Sánchez va avançar públicament el confinament dies abans d'executar-lo, donant una oportunitat a la diàspora de la qual no pot declarar-se aliè. No cal ser epidemiòleg per advertir les conseqüències d'aquesta decisió, que exigeix detallades explicacions. El forense del cas 8-M ja va concloure que mai es podrien assignar contagis concrets a un origen determinat de manera indubtable. Haver assistit a una manifestació desaconsellable no garanteix que la infecció s'hi produís. Per tant, l'escàndol escapa a l'esfera penal, tan exigent quan jutja els pròcers. No obstant això, ningú pot negar que els estadis, manifestòdroms i actes d'aclamació política van ser un brou de cultiu excepcional per al coronavirus. A principis de març no es van gestar delictes, només morts.