Abans de la pandèmia ja se sentia parlar de la desaparició de diners en metàl·lic, que és com s'anomenen els diners en paper. Als diners en metàl·lic i en paper se'ls anomena efectiu, però fa cosa dir-ne així, diccionari en mà. Si efectiu és la realitat i veritable, en oposició a quimèric, dubtós o nominal, la resta de diners són quimèrics, dubtosos o nominals? Doncs sí, però fa cosa dir-ne així, tant que els estimem. Estimar és el que té. Dius d'un nadó que és analfabet i et renyen.
- No diguis això del meu fill.
Després de la pandèmia es torna a demanar la desaparició dels diners físics amb el virus com a excusa. Els diners no transmeten el coronavirus, ha repetit l'Organització Mundial de la Salut, ni donen la felicitat, segons el saber popular, però deixar sense desmentir tots dos rumors fa que tot vagi millor. Tot pagament amb targeta, tota transacció amb apunt, cap possibilitat de repunt per via monetària.
El PSOE demana eliminar els diners en efectiu de manera gradual i Hisenda vol limitar el pagament en metàl·lic de 2.000 euros a 1.000. Bancarització total, que estaria molt bé si els bancs fossin més segurs, o si no fossin bancs i si no fossin dels bancs, tal com hem anat veient. Hisenda vol perseguir el diner negre, l'economia submergida, la qual cosa està molt bé, encara que no sabem si els majors cabals es mouen en pagaments a pocs.
La covid va mostrar als no bancaritzats, que són els no confinats del Pont de Vallecas i altres zones deprimides. Se'ls veia pel carrer perquè havien de sortir cada dia a buscar el suport per pagar l'habitació sense finestres de la casa sense ascensor on dormen sense papers. Hi eren abans de la covid, hi seguiran després de la vacuna i també fa cosa dir-ho.
