18 de juny de 2020
18.06.2020
Diari de Girona

Reconstrucció

18.06.2020 | 06:00
Reconstrucció

Estan desfilant diversos testimonis per la Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica del Congrés. I prenem nota d'una de les compareixences. La del secretari general de Pimec, Antoni Cañete, que va situar el panorama actual de les pimes: són el 99,8% del total d'empreses, representen el 70% d'ocupació, el 60% del PIB i el 50% d'ingressos de l'Estat. Però reben un maltractament estructural que en qualsevol altre país europeu seria rebutjat. Suporten el preu de l'electricitat el 50% superior al de França i Portugal; opten a la contractació pública només en el 19% del total, quan a Europa és del 30% i la UE recomana que fos proporcional al pes en el PIB, o sigui el 60%. Aguanten el 20% per sobre de la mitjana europea en els tipus d'interès. I com a resultat de la covid-19, el 20% ja han abaixat les persianes, han tingut una caiguda d'ingressos del 92%, i es preveu una baixada del 56% superior al 10% de la crisi anterior: i el 75% de pimes tenen problemes de liquiditat.
Cañete va apostar per tres línies: la innovació, el coneixement i l'exportació; la productivitat i la competitivitat; i garantir la veu i la representativitat de les pimes. En aquest sentit, va llançar un dard directament a CEOE i Foment perquè són entitats que no han representat mai les veus de les pimes però que se l'han apropiat de vegades a través de sucursals. Cañete digué que els empresaris coincidien en moltes coses però que n'hi havia unes quantes que xocaven clarament els representants de les grans amb els de les petites. I posà els exemples de la morositat, dels preus abusius dels serveis energètics i telemàtics, l'abús dels peatges i del sistema financer, l'accés a la contractació d'obra pública...
Pel que fa a la innovació i el coneixement, posà el focus en la Formació Professional, on l'Estat central decideix el 55% del currículum i on el sistema està orientat a l'oferta de titulats més que a la demanda de les empreses. Les persones haurien de ser el centre del sistema amb una orientació professional ben feta. En la societat i en l'economia hi haurà molts canvis i ràpids. Davant d'ells la flexibilitat de les administracions és escassa o nul·la. I aquest llast en el cas de l'FP pot ser mortal. Són les empreses obligades a innovar les que generaran la demanda de nous perfils professionals que l'escola serà incapaç d'oferir si no es dona molt més protagonisme a l'aprenentatge al si de les empreses. Només una generalització de la formació professional dual, i jo hi afegiria de carreres universitàries duals, ens en podrem sortir.
Pel que fa a la productivitat i competitivitat, es va insistir en la urgència del corredor mediterrani, la demanda d'una electricitat més barata, un pla d'indústria, una millora de la fiscalitat i garantir l'accés de la pime a la compra pública. Però ara mateix el gran problema és la liquiditat. La solució amb l'endeutament a través de l'ICO només és un pedaç. La mare dels ous és la morositat tolerada i promoguda que fa que les grans empreses tinguin uns terminis de pagament a les petites de 80 dies, el doble que la mitjana europea, el triple que Alemanya. Això comporta ara mateix 14.000 milions d'euros de factures sense pagar de les administracions. 122.000 milions pendents de les grans empreses cotitzades segons dades de la CNMV. 12.000 milions bloquejats en els romanents dels ajuntaments. I amb la pervivència de normes com la de l'IVA liquidat amb criteri de caixa i el problema del retorn dels IVA retinguts. Només situant-se al nivell europeu quant a morositat, es posarien a disposició de les pimes 150.000 milions d'euros de liquiditat, sense riscos ni comprometent els balanços.
L'altra trampa és l'abús de la confirmació de pagaments, confonent terminis amb mitjans. Les grans paguen tard i utilitzen el confirming per maquillar els seus balanços com a deute a proveïdors i no com a deute financer. Llavors les empreses mal pagadores passen la pilota de la seva mala situació financera a les pimes.
Aquesta intervenció arribava quan l'OCDE pronostica que Espanya serà el país més colpejat del G20 si hi ha un fort rebrot de virus. Preveu una caiguda del PIB de l'11,1% si no hi ha rebrot, i del 14,4% si n'hi ha. Espanya, segons l'OCDE, serà un dels grans damnificats perquè està entre els grans afectats en el camp sanitari; perquè és una de les grans potències turístiques del planeta; perquè el seu sector industrial descansa sobre l'automòbil i no té cap marca pròpia, i per la contracció de l'exportació a causa de la situació general. Per tot això, l'OCDE ha situat Espanya com l'economia del G20 que s'endurà la pitjor part de la crisi si es produeix; i la quarta amb pitjor comportament si no hi ha un nou repunt de casos, darrere de França, Itàlia i el Regne Unit. El terratrèmol econòmic més important des de la crisi del 29 i la Guerra Civil Espanyola.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook