20 de juny de 2020
20.06.2020
Diari de Girona

La veritable magnitud de la tragèdia

20.06.2020 | 00:17
La veritable magnitud de la tragèdia

Ja és casualitat que una de les propostes polítiques més interessants i valentes que s'han fet últimament al Congrés dels Diputats, provingui de la ultradreta, perquè clar, òbviament, això sol ja dona peu a la resta de polítics, a la resta d'homes i dones de bé de les altres agrupacions, no només a rebutjar dita proposta sinó també, sobretot, a fer-ne befa. Com ha de ser. Que ho digui Vox sol ser sempre l'excusa perfecta per a la desautorització i l'ofensa, cert, però és que en aquest cas, plantejar que els diputats passin controls de dro­gues abans de les sessions al Congrés i al Senat és una autèntica vergonya, un despropòsit només comparable a la petició orquestrada des de la plataforma change.org que va circular durant mesos per internet, que suggeria que els càrrecs públics electes donessin el 15% del sou de març i abril per a despeses de material mèdic de la pandèmia. «Ni que això de la covid-19 fos culpa nostra!», devien pensar molts d'ells. Atents i preocupats com estan sempre per les coses que afecten la seva imatge, el seu immaculat «postureig», abans que per les necessitats de la població, els grups parlamentaris van anunciar que donarien part dels sous dels diputats a causes que ells decidirien a títol individual, decisió que avui dia s'ha traduït en un únic cas de renúncia a la indemnització de 1.900 € en dietes de desplaçament i allotjament, de 350 possibles. «¡Cuánta amabilidad!».
Com deia, Vox ha proposat fer controls de consum de drogues entre els diputats. Tampoc és que això sigui cap novetat, que l'Albert Pla, un paio molt més lúcid que tota aquesta tropa, ja els reclama de fa temps. Malgrat que els gintònics a 3 euros del Congrés arrosseguen molta mala fama, qualsevol diria que al polític de primera línia se li pot discutir sobrietat en l'exercici de l'oratòria parlamentària, de les seves manifestacions públiques, en l'execució de les múltiples i variades performances amb les quals ens alegren les sessions, o amb els insults i desaires que es regalen entre ells. Encara bo que altres polítics més centrats i interessats amb la cosa pública –i mai més ben dit– han reaccionat a l'ofensa ultraconservadora amb dignitat i savoir faire, com el representant del PNV, que l'ha titllat de «fricada» i s'ha quedat tan ample. Quina capacitat de seducció i de convicció amb la paraula! A dreta llei, però, aquesta proposta antivici neix com a resposta a una altra plantejada pel representant de Compromís, que convidava el líder ultradretà a ser sotmès a un control d'armes per esbrinar si entrava armat al Congrés. Doncs poca broma, senyories. Amb el nivell de crispació, intel·lecte i capacitat de diàleg que ens ­demostren dia rere dia a la cambra baixa, qui se'n fia de tots ells, a banda dels seus acòlits? Sincerament: si encara avui no els exigim superar uns controls d'im­becil·litat, és perquè fa temps que donem per fet la veritable magnitud de la tragèdia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit