Si en comptes de pel nas i per la boca, el virus entrés pels ulls i el transmetessin les mirades, seria obligatori l'antifaç. Aniríem cecs pels carrers i caldria inventar una fórmula per detectar els que se saltessin la norma: assumpte complicat, ja que també la policia hauria de portar els ulls coberts. Em veig anant amb el bastó blanc a buscar un diari que no podria llegir, ja que l'antifaç seria obligatori per a les 24 hores del dia. Tot i això, el compraria i el col·locaria sobre la taula de treball, com faig ara mateix, i el desplegaria per escoltar el parpelleig dels fulls de paper, que acariciaria mirant d'endevinar quan em trobava a les Necrològiques i quan a les pàgines de Cultura.

Imaginem la humanitat sencera a les palpentes, amb les mans esteses per palpar els obstacles abans de deixar-s'hi els nassos. Al mercat, paradoxalment, es calcularia a ull el pes dels productes, de manera que es faria servir tota l'estona el sintagma «més o menys»:

- Posi'm, més o menys, un quart de quilo de talls de pernil dolç.

Potser ens el canviarien per choped, però no ho podríem demostrar sense treure'ns la bena, la qual cosa ens portaria immediatament a la presó, on els funcionaris i els presos haurien intercanviat sense adonar-se'n els seus llocs a causa de la ceguesa sobrevinguda. La indústria de l'automòbil s'ensorraria. Serien innumerables les indústries que s'ensorrarien i que caldria subvencionar per mantenir la il·lusió que la realitat de sempre, sense la nostra mirada, continuava funcionant.

Ben pensat, el que ens està passant no és gaire diferent del que ens passaria amb l'antifaç. De fet, ens movem a cegues, ensopegant contínuament amb idees falses que ens obliguen a tornar enrere, com quan ensopeguem amb un semàfor. L'exemple clàssic és el de la mascareta, que va començar sent desaconsellable per esdevenir obligatòria. Però també els organismes internacionals econòmics parlen sense saber el que diuen. La realitat coneguda, per seguir funcionant, necessitaria, a més dels nostres ulls, el nostre alè, que no li arriba perquè tenim la boca clausurada.