A data d'avui, la informació que ens arriba de la COVID-19 és contínua, a vegades contradictòria i sovint genera confusió. El problema bàsic és que estem davant d'un virus del qual fins a finals del 2019 no sabíem res. Cada dia que passa, metges, científics i investigadors aprenen més coses però encara hi ha moltes preguntes fonamentals per a les quals els experts no tenen resposta. És per això que he confeccionat aquesta nota, que no és una opinió, sinó una descripció breu del que avui sabem i no sabem de la COVID-19. Espero que aquestes dades ajudin a tenir opinions més ajustades a la realitat. Estic segur que, a mesura que els coneixements de la COVID-19 avancin, les opinions de tots plegats estaran cada cop més d'acord amb la realitat i serviran per afrontar millor la pandèmia.

Què és un coronavirus? Els coronavirus són una gran família de virus, però només set dels seus membres infecten els humans. Quatre tipus causen malalties menors, com el refredat comú, però els altres tres han desencadenat malalties molt més devastadores com la SARS, la MERS i ara la COVID-19. Els coronavirus poden ser zoonòtics, la qual cosa significa que salten dels animals als humans. La COVID-19, per tant, provoca principalment una malaltia respiratòria que comença en els pulmons, causant símptomes similars als de la pneumònia, però també pot afectar seriosament altres òrgans de tot el cos.

El diagnòstic específic es realitza mitjançant la demostració del virus per mitjà de proves moleculars especials (PCR) en secrecions respiratòries (frotis de gola, frotis nasofaringe, esput, aspiracions endotraqueals i rentada alveolar dels bronquis). El virus també pot detectar-se en la femta i, en casos greus, en la sang.

Tractament. A data d'avui no hi ha vacunes i l'eficiència dels agents antivirals disponibles i altres possibles medicines encara no s'ha establert. El tractament consisteix bàsicament a donar suport als malalts i tractar els símptomes fins que el malalt es recuperi. La mortalitat oscil·la entre el 2 i el 10% en funció de la salut de l'infectat i la disponibilitat d'assistència mèdica rapida i eficient. La COVID-19 representa una amenaça particularment seriosa per a les persones amb malalties cardiovasculars, diabetis, malalties pulmonars cròniques, pressió arterial alta i càncer.

La majoria de les infeccions es produeixen en interiors dels espais públics i mitjans de transport. L'exposició a l'aire fresc i al sol en un entorn verd són, ara per ara, condicions considerades com a preventives de la infecció. L'aire condicionat i qualsevol dispositiu de filtrat d'aire pot ser sospitós de recircular el coronavirus generat per persones infectades (asimptomàtiques o no) i augmentar per tant el risc d'infecció, tret que es verifiqui la condició estèril del subministrament d'aire. Es recomana desconnectar els dispositius d'aire i aplicar la ventilació natural creuada en llocs on sigui probable la presència de persones infectades o asimptomàtiques. El confinament amb bona ventilació natural i exposició solar es considera una mesura preventiva important.

Com es propaga la COVID-19? Igual que altres malalties respiratòries, la COVID-19 es propaga principalment a través de petites gotes de saliva o moc que una persona infectada expulsa quan tus, esternuda o parla. Un esternut pot generar fins a 40.000 microgotes; tossir, 3.000; i parlar, 600 microgotes per minut. Aquestes gotetes poden viatjar fins a dos metres i romandre infeccioses durant intervals de 3 a 72 hores, depenent de la superfície i el material a on es dipositin.

Com envaeix la COVID-19 el cos? La seva estructura punxeguda ajuda el coronavirus a adherir-se a les cèl·lules que pot envair. Una vegada que un virus entra en el cos humà a través dels ulls, la boca o el nas, busca cèl·lules que tinguin portes amb tanques que pugui obrir, les proteïnes anomenades receptors, que es troben en les cèl·lules pulmonars. Si el virus troba un receptor compatible, pot envair, començar a replicar-se, generar milers de nous virus i infectar tot el cos.

Quan tindrem una vacuna? Per desenvolupar la immunitat, les vacunes poden contenir virus morts o afeblits, proteïnes virals o material genètic viral. La millor estratègia contra la COVID-19 està encara per determinar. Un cop establert el model de vacuna en l'àmbit del laboratori, cal verificar que no té efectes secundaris inacceptables per a les persones i que realment protegeix contra la infecció. Aquestes proves poden requerir anys. No sabem quant de temps pot requerir tenir una vacuna llesta per a l'ús públic.

Estem preparats per combatre aquests virus? Certament fa sis mesos ningú ho estava. Ara, a mesura que avencen els coneixements científics, la ciutadania està cada cop mes informada i, si tots ens comportem de manera responsable, podrem guanyar aquesta batalla i el que és més important: estarem més preparats per a la propera emergència sanitària. De fet, en una societat benestant com la nostra, amb metges i científics formats i la tecnologia de què disposem, si adoptem una actitud de franca i sincera col·laboració i solidaritat, ens hem de considerar afortunats, ja que tenim tot el que cal per sortir-nos-en d'aquesta terrible pandèmia.