28 de juny de 2020
28.06.2020
Diari de Girona

El bisbe olotí Ramon Guillamet

28.06.2020 | 06:00
El bisbe olotí Ramon Guillamet

Fa 100 anys que avui, 28 de juny, l'olotí Ramon Guillamet prengué possessió com a nou bisbe de Barcelona. Guillamet, nascut a Olot el 23 de març de 1856, va ingressar al Seminari de Girona quan tenia 9 anys i va morir el 14 d'abril de 1926.
Ja el 1888, l'arquebisbe de Tarragona, Benet de Vilamitjana, a proposta del nunci Angelo Di Pietro, donà el nom del canonge de Tarragona, Ramon Guillamet (amb només 32 anys) com a possible bisbe. Dos any més tard, el 1890, el bisbe de Lleida, Tomàs Costa i Fornaguera, també recomanà per a l'episcopat Ramon Guillamet. I encara, el 1893, el mateix bisbe Tomàs Costa i Fornaguera, ara a instàncies del nou nunci, Serafino Cretoni, també recomanà per a l'episcopat el canonge de Tarragona, Ramon Guillamet.
Però va ser el nunci Antonio de Vico qui intervingué en el nomenament de l'olotí Ramon Guillamet (de 53 anys) que el 1909 fou nomenat bisbe de Lleó. Posteriorment, l'abril de 1913 el papa Pius X traslladà Guillamet a la diòcesi de Còrdova, on s'hi estigué fins que el 1920, ara fa 100 anys, fou nomenat bisbe de Barcelona.
Cal recordar que el 1911, a la mort de l'arquebisbe de Tarragona, Tomàs Costa i Fornaguera, hi hagué la possibilitat que el bisbe Ramon Guillamet, en aquell moment bisbe de Lleó, ocupés la seu Primada, com també hi hagué aquesta mateixa possibilitat el 1919, quan Vidal i Barraquer, administrador de Solsona, proposà Guillamet (que era en aquell moment era bisbe de Còrdova) i Ramon Barberà, com a possibles arquebisbes de Tarragona. Però ni Guillamet ni Barberà ocuparen la seu primada.
Després del seu pas per Lleó i per Còrdova, Ramon Guillamet fou preconitzat bisbe de Barcelona (una diòcesi qualificada de difícil) el 22 d'abril de 1920, seu que va servir fins a la seva mort, el 14 d'abril de 1926. El nunci Ragonesi pensà que Guillamet era l'home apropiat per a la diòcesi de Barcelona, pel fet que «era de Catalunya però no catalanista» i a més, perquè tenia un caràcter «pacífic i circumspecte». De fet, per la seva fama de poc catalanista, Guillamet quan arribà a Barcelona reformà els estatuts del Seminari i remogué de llurs càtedres els professors tinguts per catalanistes, per por a la influència de les idees del catalanisme sobre els seminaristes. Hom pensà fins i tot tancar el Seminari, ja que estava fortament catalanitzat, com reconeixia el caputxí Miquel d'Esplugues: «En el Seminario ha entrado el sentimiento catalanista como sentimiento patriótico». I va ser Guillamet qui separà del Seminari alguns professors que fomentaven l'esperit catalanista.
Però degut a la decisió de Guillamet de fusionar la Junta Diocesana d'Acció Catòlica i la Junta d'Acció Catòlica de la Dona en una única associació, La Liga de la Acción Católica de la Mujer, Guillamet fou presentat com un catalanista. Per això es dona la paradoxa que Ramon Guillamet, que fou escollit bisbe per ser català però no catalanista, degut a aquest episodi de la Liga, va ser acusat com a afavoridor del catalanisme.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook