Les famílies de Woody Allen i Mia Farrow són l'equivalent nord-americà als Pantoja, però amb més sexe. En comptes d'enfrontar-se en els platós de Tele 5 o de Fox News, els novaiorquesos són tan delicats que es llancen llibres de cinc-centes pàgines, a l'altura dels seus respectius coeficients intel·lectuals. Ve de gust escriure un article people en el qual tots els involucrats són literats.
La manera més lenta d'odiar Mia Farrow és llegir la seva autobiografia, el perfecte retrat d'una mestressa de casa disfuncional de telesèrie, amb la particularitat que es tracta d'una mimada i capriciosa estrella de Hollywood. És un llibre tan carregós que deixa curt el comentari despectiu d'Ava Gardner en assabentar-se de les noces de la llavor del diable amb Sinatra. «Sempre vaig saber que Frank acabaria casat amb un home». Per descomptat, cal entendre que l'actriu que col·lecciona fills adoptius amb l'avidesa de Madonna o d'Angelina Jolie voregés la desesperació en assabentar-se que la seva parella i pare d'un plançó en comú iniciava la convivència amb una altra descendent, Soon Yi.
He estat en una habitació, encara que no a soles, amb Woody Allen i Soon Yi. Atès que els Pantoja comercialitzen les seves relacions sense empatx i les difonen documentalment, puc testificar que la seva parella és la prova vivent que l'amor és cec. La venjança d'un dels majors filòsofs del segle XX i subsegüents està continguda en la seva autobiografia A propósito de nada, un llibre explica-ho tot que li agraïm perquè mai vam imaginar que seria capaç d'escriure'l. «No m'importa que la posteritat digui que vaig ser un assassí en sèrie, un atracador o Shakespeare».
Va estar a punt de no publicar-lo. Successives editorials van ser dissuadides per l'activisme conjurat del moviment #metoo i d'un dels seus majors inspiradors. Es tracta per descomptat de Ronan Farrow, fill de Woody i Mia. En efecte, els Pantoja mai van arribar a aquests extrems. El fill prodigi de dos éssers tan excel·lents només podia pecar de superdotat i ho demostra a Depredadors, un altre volum també imprescindible i concebut en teoria per detallar el cercle de protecció al voltant dels abusos de Harvey Weinstein. No obstant això, no cal llegir Freud sobre Èdip per concloure que les garrotades de l'avantatjat jove es dirigeixen cap al seu pare. Igual que en les trifulgues de V.S. Naipaul contra Paul Theroux, o de Gore Vidal contra Norman Mailer, els lectors veiem duplicat el deliciós plaer culpable de contemplar a dues persones intel·ligents escorxant-se.
